No fon de poca stima en l’ànimo del virtuós Tirant la novella splicació, considerada promptament ab los hulls de la sua pensa ésser atesa la fi de la sua desijada beatitut e delitosa glòria. Emperò, per mostrar la molta discreció que possehia, aturà’s acort, dient-los que reposassen, que molt prest los daria resposta. E presa licència, los embaxadors, molt bé acompanyats dels cavallers de Tirant, ab molta honor, en la lur tenda los tornaren.
Tirant, com a virtuós capità, lo següent dia tramés per los il·lustríssims reys e duchs e noble cavalleria que a la sua tenda vinguessen, que aprés la missa volia tenir consell sobre lo fet de la splicada embaxada. E tots, com de infinida amor amaven lo virtuós Tirant, prestament foren tots a la sua real tenda.
E hoïda la missa, cascú asseyt segons son grau, posat silenci en lo consell, lo virtuós Tirant féu principi de semblants paraules:
–No ignoren les senyories de vosaltres, molt il·lustres e magnífichs senyors e germans meus, la embaxada tramesa per lo soldà e <lo>180 Gran Turch demanant-nos pau e treva. Se deu considerar, no sens gran causa, per la molta oppressió e necessitat en què posats són, com siam certs que·ls tenim en gran stretura, axí de viandes com de altres coses necessàries a la humanal vida. E més, se deu considerar la molta glòria que obtendrem de ésser vencedors e lo gran premi que s’espera de nostre senyor Déu de posar en libertat tant poble crestià en captivitat posat e en perill de renegar la nostra sancta e verdadera fe, qui seran restituhits en la primera libertat. E més, se deu considerar lo gran spant que serà en la morisma, hoint dir com tots són morts o presos, e la grandíssima venjança que obtendrà per mijà de nosaltres la corona imperial, per les moltes ofenses y afliccions per ells donades, e serà venjança de la molta cavalleria que, per causa lur, en l’Imperi Grech s’és perduda. E noresmenys, morint tots aquests, haurem la pau més segura, e aterrament de tots los altres e repòs tranquil·le a la corona del Grech Imperi e de nosaltres tots.
»E com lo meu parer sia que major servey no podem fer a la magestat del senyor emperador com serà de no atorgar-los pau ni treva ne concòrdia alguna, sinó que·s posen en poder nostre sens seguretat alguna dels béns ne de la vida. E si açò fer no volran, que facen tot lo mal que fer puguen, com siam certs que·ls podem fer perir de pura fam. E, d’altra part, si batalla los volrem dar, stà en la libertat nostra, com siam molt més poderosos que no ells, ab tot que seria de parer faríem grandíssima follia dar-los batalla com, per la gran necessitat, stan desesperats e poríem perdre molta de la gent nostra e posar en perill tot lo nostre stat, lo que·s pot molt bé scusar guardant-los molt bé lo pas. E més avant, podeu contemplar lo gran guany que serà per a tots de haver tota la lur desferra, la qual se perdria lexant-los anar. Emperò, senyors e germans meus, lo parer meu és aquest: que no és expedient algú a nosaltres fer resposta alguna sens que no sia feta consulta a la magestat del senyor emperador, perquè per sdevenidor, si altre cars se seguia, no fóssem dignes de gran reprensió. Per què suplich a les senyories de tots, que us tinch com a germans, que·m vullau consellar la resposta que fer-se deu, axí com de la molta virtut vostra confie, ne si conexeu que la magestat del senyor emperador ne sia consultada, car axí en la honor com en lo guany cascú serà participant.
E donà fi en son parlar.