Com Tirant hagué feta la letra, donà-la a l’home que havia elet per anar a la ciutat de Contestinoble, que havia nom Carillo, que era grech e natural de la ciutat de Contestinoble, per ço com sabia molt bé los passos. E aquest, de nit, per camins apartats, féu la via de la ciutat, que gens per los moros del camp no fon vist ne sentit. E com fon al portal, les guardes lo prengueren e portaren-lo davant l’emperador. E aquest féu sa reverència e besà-li la mà e lo peu, e donà-li la letra de Tirant. E l’emperador ab molt gran plaer la rebé e legí-la de continent. E vist lo contengut en aquella, fon lo més content home del món e féu laors e gràcies a nostre senyor Déu de la molta gràcia que feta li havia. E tramés per la emperadriu e per la princessa, sa filla, e mostrà’ls la letra de Tirant. E ells hagueren molt gran consolació de la presa que Tirant havia feta de les fustes dels moros.
E l’emperador tramés per lo capità Ypòlit e, com li fon davant, mostrà-li la letra de Tirant. E com la hagué lesta, dix Ypòlit a l’emperador:
–Senyor, no ignora la magestat vostra com diverses voltes vos he dit que la altesa vostra confiàs en Déu e en la molta amor e voluntat que mon mestre Tirant portava a la magestat vostra; e que si ell era viu, que no us oblidaria. Per què, senyor, stau ab bona confiança, que ab lo divinal auxili ell vos darà victòria de vostres enemichs e us farà recobrar tot l’Imperi Grech.
Respòs l’emperador:
–Per mon Déu, capità, nós stam admirats dels actes que Tirant ha fets e fa e nós li som molt obligats. E jur-vos per la mia corona que yo li’n retré tal premi que ell e los del seu parentat ne seran contents. E prech-vos, capità, que prestament aneu a regonéxer totes les vitualles qui són en lo nostre palau y en la ciutat, perquè pugam avisar a Tirant del que·ns demana.
E de continent Ypòlit se partí de l’emperador e féu la cerqua molt diligentment ab altres hòmens experts en tal negoci. E trobaren que encara tenien forniment per a tres mesos complidament. E Ypòlit, molt alegre, se’n tornà a l’emperador e dix-li semblants paraules:
–Senyor, la magestat vostra deu saber com tenim forniment en la ciutat per a tres mesos, y encara per a quatre si mester era. Per què, senyor, no dubte la magestat vostra que, ans que aquestes vitualles sien despeses, Tirant haurà dat orde que n’haurem més, e haurà desassetjada la ciutat. E dexau-ho a son càrrech.
E l’emperador féu cridar lo seu secretari e féu-li fer una letra a Tirant, mencionant-li largament tot lo que per ell e per tot lo consell era stat delliberat. E féu cridar a Sinegerus e dix-li:
–Cavaller, prech-vos que aneu a Tirant e que li doneu aquesta letra. E, d’altra part, lo avisareu de paraula de tot lo que vist haveu.
E ell dix que faria son manament.
Com l’embaxador Sinegerus hagué presa la letra de l’emperador, besà-li la mà e lo peu e pres licència d’ell. E, aprés, anà a pendre comiat de la emperadriu e de la princessa, la qual era en la sua cambra e pregà’l que la recomanàs molt a son senyor Tirant, e que ella lo suplicava la tingués en son recort e que volgués pensar quants enuigs e treballs havia passats des que no l’havia vist; e que, en tot cars del món, ell donàs orde que ella lo pogués veure lo més prest que pogués, car, si no u feÿa, era certa de morir ab aquell desig. E lo cavaller respòs que ell era prest de complir tot lo que per sa senyoria li era manat, e besà-li la mà. E la princessa lo abraçà. E feta sa reverència, partí’s del palau e vestí’s com a moro, e pres per companyó a Carillo, qui havia portada la letra a l’emperador. E partiren de la ciutat a les dotze hores de la nit e, per aquells passos que Carillo vengut era, molt secretament ells passaren, que no foren sentits per negú del camp dels moros. E alba de matí, arribaren al pont hon Tirant tenia lo camp e, coneguts per los guardes, lexaren-los passar e anaren dretament a la tenda de Tirant, los quals trobaren ja levat.
Com Tirant los véu, hagué lo major plaer del món de la lur venguda, e demanà al cavaller Sinegerus de noves e del stament de l’emperador e de la emperadriu, e de la sua ànima, la princessa. E aquest li recità largament tot lo que havia vist e hoÿt, ne lo que l’emperador li havia dit de paraula. E més, li dix totes les recomandacions de la princessa e totes les rahons que damunt són recitades.
Com Tirant hagué hoïdes les rahons que la princessa li trametia a dir, dels ulls li corregueren vives làgremes e alterà’s la sua cara de amor strema e de compassió que tenia de la princessa, e stigué per bon spay que no parlà, pensant en la molta amor que la princessa li portava. E tenia gran dubte que, per lo gran desig que tenia de veure’l, no prengués algun regirament. E aprés que Tirant fon tornat en son color natural, Sinegerus li donà la letra de l’emperador e Tirant la pres a legir. E contenia stil de semblants paraules.