Com Tirant hagué finida sa lamentació, ell dix al rey Scariano que partissen d’allí e que fessen la via de Túniç per haver en sa mà lo regne de Túniç. E ans que partís de aquí, donà lo regne de Feç e de Bogia al senyor d’Agramunt e a Plaerdemavida. E aprés féu posar en orde tota la gent, e ab gran cavalleria ell féu la via de la ciutat de Túniç.
E com los del regne de Túniç saberen que lo rey Scariano e lo capità Tirant venien ab tan gran poder, trameteren-li a dir com los suplicaven que no·ls volguessen fer dan negú, car ells eren contents que, puix lur senyor era mort, de obeir-los per senyors e fet tot lo que ells manassen. E ells los receptaren de bona voluntat, e entraren en la ciutat de Túniç molt pacíficament e ab grandíssima honor que·ls fon feta. E Tirant féu jurar al rey Scariano per senyor lur e totes les ciutats, viles e castells se donaren a ell.
E stant axí, ab aquell plaer, vench nova a Tirant com en lo port de Contestina havia arribades sis naus de genovesos molt grosses, per què de continent hi tramés Melchisedech e donà-li prou dobles, manant-li que carregàs totes les sis naus de forment e que·ls pagàs lo nòlit e que les trametés de continent en Contestinoble.
Partí Melchisedech e donà prestament compliment al que Tirant li havia manat. E dins breus dies foren carregades e desempachades e feren vela per complir son bon viatge. Aprés que Tirant hagué dat orde que les sis naus foren partides, que trametia en Contestinoble carregades de forment, a l’emperador, per fornir la ciutat de Contestinoble, en aquest temps ell féu pendre la possessió del regne de Túniç al rey Scariano e juraren-lo per rey e per senyor. E semblantment havia fet del regne de Tremicén.
E fetes totes aquestes coses, ell fon lo més content home del món. Lavors, ell amprà al rey Scariano que ab tot son poder ell volgués passar ab ell en Contestinoble per recobrar l’Imperi Grech que lo soldà e lo Gran Turch havien pres e ocupat. E aquest dix que era molt content de complir tot lo que li manàs e molt més avant.
Axí mateix, dix al senyor d’Agramunt, rey de Feç e de Bogia, que anàs a sos regnes e que ajustàs tanta gent com pogués per anar ab ell. E aquest fon molt content, com ja tingués la possessió e senyoria, e partí de continent.
Aprés, lo rey Scariano scriví letres per tot lo regne de Tremicén e de Túniç a tots los capitans e cavallers que, a cert dia, que tots fossen a la ciutat de Contestina ab totes lurs armes e lo necessari per a la guerra, com ell los hagués mester. Per què, de continent que hagueren rebudes les letres, tots se meteren en punt lo mils que pogueren, e dins spay de tres mesos tots foren en la ciutat de Contestina. E foren los del regne de Tremicén e de Túniç XLIIII mília hòmens a cavall e C mília de peu. Aprés, vench lo rey de Feç e de Bogia, ço és, lo senyor d’Agramunt, ab XX mília hòmens de cavall e ab L mília de peu, tots molt bé en orde.
E en aquest instant que aquests se ajustaven, vench la galera del cavaller Spèrcius ab moltes naus e galeres e lenys que havia noliejades, axí de genovesos com d’espanyols, de venecians e pisans. Emperò encara ne restaven a venir moltes més. E lo dit Spèrcius, exint de la galera, anà a fer reverència a Tirant e dix-li com tenia bon recapte de tot quant li havia dat càrrech, car ell li havia noliejades CCC naus grosses e CC galeres e molts altres lenys de diverses maneres. E de açò fon Tirant molt alegre.
De continent féu fornir la galera. E dix a Spèrcius que ell volia que anàs per embaxador al rey de Sicília e aquest li dix que era molt content. E Tirant li donà ses instruccions del que tenia de dir al rey de Sicília. E lo cavaller Spèrcius se recullí en la sua galera e féu la via de Sicília.
Aprés pochs dies que l’embaxador fon partit, totes les fustes foren juntes al port de Contestina. E com Tirant véu que tenia prou compliment de fustes e més que no n’havia mester, ell se féu venir tots los patrons e pagà’ls a tots los nòlits per a hun any. E féu carregar de continent trenta naus de forment e de vitualles en la costa de Barberia. E carregant-se les naus, ell féu ajustar hun dia tota la gent d’armes, axí de cavall com de peu, e tot lo poble de la ciutat, e molta altra gent de la terra que y eren venguts per lur plaer, en hun bell pla que y havia davant la ciutat de Contestina. E aquí havia fet fer Tirant hun gran cadafal molt alt e tota la gent podia star entorn. E Tirant e lo rey Scariano, e lo rey de Feç e molts altres barons e cavallers pujaren en lo cadafal fins que fon ple. Los altres stigueren baix. E posat scilenci a la gent, Tirant se pres a dir la oració següent.