No és poca la admiració e dubtosa temor que, fins la certenitat sabuda per vostra gloriosa e alegra embaxada, lo nostre trist cor ha tengut circuït, dreçant pus tost lo pensament als infortunis e dans de vostra gran cavalleria que als mals e pèrdues nostres e de aquesta terra nostra, remuda o remedora per la magnanimitat de vostre coratge. La absència vostra és stada guiatge segur als enemichs, e la mort qui sdevenir-vos podia era passatge segur que prestament en la eterna vida nos trespostava. Mas no ha plagut a la divina providència tan gran dan permetre, encara que per los nostres peccats los evidents perills no s’amansen, perdent de cada dia y enrequint-se los turchs del que sols pertany a nostre imperi, essent ja desmenuïda la nostra excel·lent corona a senyorejar sols la ciutat de Contestinoble e la ciutat de Pera y alguns pochs castells, qui per ésser deçà lo riu del pont de Pera stalvis resten. Mas és tan gran la stretura de provisió y la del siti de nostres enemichs, que sens dubte som breument peridors si la misericòrdia de Déu a nostra vista la presència vostra no·ns porta, en qui resta nostra perduda sperança.
Larga cosa seria recitar la molta gent y stimada que és perduda y la que resta de fort smay mig vençuda, alegrant-se almenys de ésser catius lo restant de lur trista vida en poder de infels, per los quals a confondre, los nostres morts venjar, ab los vius restaurant vivificar, suplicam a vós, gran capità de Déu y nostre, com a fill, quant a la amor e honor en què sou contínuament vos desijam, que en reverència de Jhesucrist crucificat vullau recordar la nostra pressura grandíssima e tristícia, ensemps ab la de nostra caríssima filla, de la boca de la qual y de tot lo poble, lo nom de Tirant nunca se aparta, com aprés Déu, no tingam major sperança. Per la qual rahó, com a molt enujats o torbats per tanta causa, no sabem què reduir a vostra memòria per inclinar aquella a fer-vos prest venir. Lo cativeri de molts parents e amichs vostres crida la vostra presta venguda. E altres que per socórrer, tramesos per lo mestre de Rodes y del rey de Sicília eren ací venguts, dels quals, essent ja catius, la libertat, si s’atenyia, seria grandíssima alegria. La Àfrica, ja tota subjugada, consentirà que vós, subjugador, pugau recobrar aquest perdut imperi, car no és menor empresa la speriència feta, de aquesta necessàriament fahedora; e per a vós, conquistar lo món és chiqua paraula per lo gran effecte de vostres obres. Lo Gran Turch tremola e lo soldà temoreja que Tirant encara sia sobre la terra. Donchs, enseguint lo vostre natural, no cesseu venir, si la amor que mostrau en vostres pits reposa.