Com Tirant hagué presa la ciutat e morts tots los reys qui contraris li eren, fon lo més content home del món, pensant com havia dada fi al que tant havia desijat, e estant en aquella grandíssima contentació, retent laors e gràcies a nostre senyor Déu de la gran victòria que havia obtesa e com lo havia liberat de tants perills; e posà en orde la ciutat e tots los del camp reculliren-se dins. E staven aquí ab gran plaer e delit molt abundosos de totes coses, per tant com la ciutat era molt gran e ben fornida de viures. E tots los castells, lochs e viles entorn la ciutat portaren les claus a Tirant e cridaren-li mercé, com tots eren prests de fer-se crestians e fer tot lo que ell manàs. E ell los receptà ab gran amor e benignitat; e féu fer crestians tots aquells qui de bona voluntat se volgueren batejar e donà’ls moltes libertats e franqueses. E tots generalment amaven a Tirant per la molta humanitat que li veÿen possehir.
E stant en aquest delit e repòs, Tirant hagué nova com l’embaxador que tramés havia a Contestinoble era arribat al port de la Stora ab bon salvament, de la qual nova Tirant fon molt alegre. E a pochs dies ell aplegà a la ciutat hon Tirant era, lo qual ell rebé ab molta alegria. E feta sa reverència, donà-li la letra que l’emperador li trametia e de continent Tirant la legí. E contenia lo que·s segueix.