Aprés que Tirant hagué tramés l’embaxador Melchisedech en Contestinoble, ell treballà ab continu studi com poria pendre la ciutat que tenia assetjada, per què tots dies feÿa tirar ab trabuchs e ab bombardes grosses a la muralla, e tant com ne derrocava, tan prestament los de dins ho havien adobat. E donà molts e diversos combats de nit e de dia e per res no la podia entrar, car los reys qui eren dins la ciutat eren molt savis e valentíssims e molt pràtichs en la guerra. E tenien molt bona cavalleria, car contínuament, a tantes hores com volien, los exien defora a guerrejar e havien de grans scaramuces, que y morien molts de una part y d’altra. Emperò ells no gosaven exir a batalla ab Tirant, per ço com Tirant tenia al doble més gent de cavall e de peu que ells no feÿen. E tingueren-se axí per spay de hun any.
Seguí’s que hun dia Tirant ajustà consell de cavallers e fon-hi lo rey Scariano, lo senyor d’Agramunt e molts altres capitans e cavallers. Començà a parlar Tirant e dix:
–Senyors e germans meus, gran vergonya és a nosaltres e mostram gran flaquea, que hun any ha que tenim assetjada aquesta ciutat, que no la havem poguda pendre, per què só de parer que tots devam morir o pendre-la.
E tots foren de aquell acort, car Tirant ne tenia molta malenconia per com desijava haver finida la conquesta perquè pogués anar a socórrer l’emperador e a la sua princessa. E de açò era causa Plaerdemavida, qui contínuament lo atribulava e li dava pena inculpant-lo de poca amor que portava a la princessa. Per què Tirant, en aquest temps, durant lo siti, féu fer una mina molt secretament, e per tant com la ciutat aquella era edificada sobre roques —si bé stigués en terra plana—, hagueren molt gran treball de cavar-la. E per aquesta rahó tardà tant de pendre-la. Acabada que fon la mina, Tirant trià mil hòmens d’armes, los millors qui foren en lo camp, e féu-ne capità mossén Roquafort per ço com era molt bon cavaller e animós e molt destre en totes coses. E departí la gent del camp en X parts, e en cascuna part féu son capità.
Ordenades que foren totes les batalles, Tirant manà que una hora ans del dia donassen lo combat a deu parts de la ciutat. E axí fon fet. Per què ells donaren son combat e arboraren scales per la muralla; e los de dins se defenien molt bravament, que mataven molta gent dels crestians. E durant axí la batalla, lo capità Roquafort entrà en la mina ab los mil hòmens d’armes, que no foren sentits, e cuytaren a hun portal qui era molt prop de allí hon eren exits, e obriren les portes. E Tirant stava en aquell portal ab la sua batalla, que combatia. Com véu lo portal ubert, entrà prestament ab tota la sua gent dins la ciutat. E los mil hòmens cuytaren a l’altre portal e obriren les portes, e entrà lo rey Scariano ab la sua gent. E aquí foren los crits molt grans dins la ciutat. E los mil hòmens cuytaren a l’altre portal e obriren-lo, e entrà la gent dins. La gran mescla fon de aquells de la ciutat ab los del camp. Los dos reys pujaren a cavall ab molts altres cavallers e mesclaren-se ab los altres. Los mil hòmens d’armes anaren axí de portal en portal fins que totes les batalles foren dins la ciutat.
Lo animós rey de Tremicén, mirant la sua gent qui anava a total destrucció, com a desesperat corria en aquella part hon los crestians destrohien lurs enemichs, no per socórrer, mas perquè morint de tal strem de misèria e tribulació fos fet deliure, ferint aquells dels quals pus cruel la mort devia pendre. E axí, molt voluntari, no pas fugitiu, fon pres per lo gran cavaller Almedíxer, del cap del qual levada la corona, ornà la punta de la sua spasa. No cessaren per açò los moros procehir dins la ciutat lurs armes contra aquells dels quals ans la mort que la vida rebre stimaven, puix de vencedors los era fugida la sperança. E axí, no per defendre’s, mas per ofendre quant podien y perquè finint no finís lur nomenada, com a feroces leons batallant los restava de cavallers la man dreta armada; per lo doble ànimo dels quals, no sens dubte, moriren molts crestians, e no menys nafrats per semblant causa.
Com desbaratades per los carrers de la ciutat les squadres de Tirant correguessen, de les torres e terrats, ab canteres, reberen gran offensa. Lo cavaller Roquafort fon pujat en una torre per una part del mur qui derroquada stava per los passats combats, lo qual posà bandera del rey Scariano mijanada en armes del victoriós capità Tirant, la qual vista per lo rey de Feç acompanyat de molts, animosament vench per defendre la sua vista de tant improperi. E axí, pujant per la matexa part, volent ab sa gent levar la novella bandera, fon per lo marqués de Liçana derrocat de la torre. E axí finí lo dit rey de Feç la sua trista vida, a la mort del qual se seguí hun tan gran crit dels moros qui presents eren que, ajustats molts dels altres en aquella matexa part, desordenadament e poderosa feren armes, volent quasi honrar o venjar la real offensa.
Mas no tardà Tirant, ab lo rey Scariano, acompanyats de soberga companyia, ferir enmig la comfusa morisma, matant sens alguna mercé aquells dels quals fins al derrer may les armes cessaren.
Lo vezcomte de Branxes, no fatigat per la victòria ni per apartar-se de perills, mas per fornir les forces de la ciutat presa, dexà aquesta cruel e vencedora brega, e seguint-lo alguns, ab lur discreta deliberació prengueren les torres e cases forts de tota la ciutat, compartint-se per aquelles, fent grans alimares desplegant penons e banderes de diverses crestianes invencions e armes, no cessant ab alta veu cridar: Vixqua lo famós capità e vixqua la venturós rey E vixquen los nobles coratges e vixqua e aumente la crestiandat qui a honor e laor de Déu, exalçant la sancta fe, maravellossament prosperant vencedors se demostren.