Esplicada que fon la embaxada, l’emperador ab tots los del consell foren molt admirats e aconsolats de la gran prosperitat de Tirant, com de catiu era pujat a senyor de tota la Barberia, e loaren molt la sua gran cavalleria e digueren que en tot l’univers món no·s trobaria hun tal cavaller ab compliment de tantes virtuts e actes insignes. E foren molt confortats del gran dubte que tenien dels turchs.
E fet tot açò, l’embaxador se agenollà davant l’emperador e demanà-li licència que pogués anar a fer reverència a la princessa. E l’emperador dix que era content. E manà a Ypòlit que anàs ab ell al monestir hon stava la princessa, la qual, de dolor que tenia de Tirant com jamés ne havia sabut nova si era mort o viu, se era mesa en hun monestir de senta Clara, de la observança. No que hagués pres lo àbit, mas tota vestida de burell, tenint la regla de les altres monges.
Com l’embaxador e Ypòlit foren a la porta del monestir, demanaren de la princessa. Anaren-lo-y a dir de continent com hun embaxador de Tirant era vengut, e que era viu. Levà’s lo vel que portava davant la cara e prestament anà a la porta. E l’embaxador li féu molt gran reverència e li besà la mà, e la princessa lo abraçà e li féu molt gran festa. E tanta fon la alegria que hagué de la venguda de l’embaxador que li vingueren los ulls en aygua e estigué per bon spay que no pogué parlar.
E com la princessa fon tornada en son recort, demanà a l’embaxador del stament de Tirant. L’embaxador li respòs com se recomanava en gràcia e mercé de sa altesa e que era ben sa e molt desijós de veure sa magestat.
–E tramet-vos aquesta letra.
E la princessa pres la letra e legí-la, que contenia paraules de semblant stil.