–Senyor molt sereníssim: bé deu ésser en recort la magestat vostra com Tirant se era mès e recullit en les galeres, ab licència de vostra altesa, per anar al camp per liberar los cavallers que lo soldà e lo Gran Turch tenen presos, e com fortuna no fon contenta que·s complís lo desig de la magestat vostra e de Tirant. E aprés véu vostra altesa com les galeres se hagueren a partir ans d’ora per la gran tempesta e fortuna que en la mar havia. E ab aquella gran fortuna corregueren sis dies e sis nits, an tal manera que totes les galeres se separaren les unes de les altres e perderen-se totes, sinó la del capità Tirant, axí com fon permissió divina que atés a la costa de Barberia, ço és, an la terra del rey de Túniç, e donà aquí a través, hon se perdé la de més gent. Los que scaparen foren catius.
Lo capità Tirant fon sort que fon pres per hun cavaller qui·s nomenava Capdillo-sobre-los-capdillos, embaxador del rey de Tremicén, qui era vengut al rey de Túniç per embaxador. E anant caçant per lo camí, trobaren a Tirant en una cova, e vehent la sua bellíssima disposició, féu-li molt bona companyia e pres-lo en tanta amor que·l feÿa anar ab ell en la guerra que havia lo rey de Tremicén ab lo rey Scariano. E per les grandíssimes cavalleries de Tirant ell fon mès en libertat e fon fet capità, lo qual pres ab son bon enginy lo rey Scariano e féu-lo fer crestià, e fon companyó e jermà d’armes ab ell. E Tirant ha-li dat per muller la filla del rey de Tremicén e ha-la fet fer crestià. E aquest rey Scariano és ara rey de Túniç e de Tremicén.
E la magestat vostra deu saber com ha conquistada tota la Barberia, que no li restava a pendre, com yo partí, sinó una ciutat; e aprés que haurà aquesta, de continent, senyor, té delliberat de venir ací ab tot aquell poder que haver porà, car Tirant pot traure de la Barberia CCL mília combatents, e d’altra part amprarà lo rey de Sicília, que y vendrà ab tot son poder. E ja fa fer gran provesió de naus per portar vitualles per socórrer a la magestat vostra, per què, senyor, suplich a la excel·lència vostra que li vullau perdonar com tant ha tardat lo socors, com no sia stada culpa sua, e que la altesa vostra se vulla confortar e alegrar, car ab la ajuda de la divina clemència ell farà tals actes que complirà molt prestament lo que la magestat vostra ha tant desijat.