Essent partit l’embaxador Melchisedech de la Barberia, hagué lo temps tan pròsper e favorable que en breus dies arribà en Contestinoble. Com la nau fon en lo port surta, digueren-ho a l’emperador e ell prestament hi tramés hun cavaller per saber quina nau era aquella ni què portava, ne per quins afers era allí venguda. Lo cavaller anà al port e, entrat dins la nau, parlà ab l’embaxador e, ben informat, ell se’n tornà al palau hon l’emperador era e féu-li sa relació molt diligentment, dient-li com aquesta nau venia de la Barberia, la qual trametia Tirant, carregada de forment, a sa magestat, y com hi venia hun cavaller per embaxador, lo qual li trametia Tirant. Com l’emperador hohí aquesta nova, fon molt aconsolat per la molta necessitat en què posats eren, e féu laors e gràcies a nostre senyor Déu com no l’havia oblidat. E de continent l’emperador manà a tots los cavallers de la sua cort e a tots los officials e regidors de la ciutat que anassen acompanyar a l’embaxador que Tirant trametia. E prestament anaren tots al port e feren-lo exir de la nau.
L’embaxador ixqué molt ben abillat ab roba de brocat sobre brocat, forrada de marts gibilins, e gipó de brocat, e ab una grossa cadena d’or al coll, acompanyat de molt bona gent que portava, tots molt ben abillats. E com foren exits en terra, foren rebuts per los cavallers de l’emperador. E feren molta honor a l’embaxador per lo desig gran que tenien que Tirant vingués. E axí, tots ensemps, lo portaren davant l’emperador e la emperadriu, qui era en la cambra ab l’emperador. L’embaxador féu sa reverència a l’emperador e besà-li lo peu e la mà, e axí mateix la mà a la emperadriu, e ells lo reberen ab cara molt afable, mostrant haver molt gran plaer de la sua venguda. E l’embaxador Melchisedech donà la letra de crehença a l’emperador, lo qual la donà al seu secretari per legir. Era del tenor següent.