–¿Què fa ací aquesta metzinera, de diables invocadora? ¿Com la podeu comportar? ¿E qui són aquells qui·s nomenen amichs e servidors de Tirant? Certament, bé mostren que poch stimen la sua vida, car si u feÿen no comportarien que una mora enemiga de la sancta crestiana ley ab ses encantacions lo haja mort, e no la degollen de peus. ¿Quina sentència, per cruel que fos, poria ésser just premi de tan inreparable dan? E puix vosaltres fer no u voleu, yo faré lo que jamés he acostumat, encara que la honor de cavalleria hi sàpia posar en dubte.
E pres-la per los cabells de part de tras e donà-li gran tirada, sens d’ella haver compassió ni pietat. E posà-li la spasa prop lo coll per asajar de tolre-li la vida. Com Tirant véu la spasa tan prop de la donzella, qui en los seus pits recolzat stava, sentí lo piadós plant que ella feÿa; pres la spasa ab dues mans e l’altre sentí la spasa star en loch dur. Crehent fos lo coll de la donzella tirà tan fort com pogué, e fon forçat de fer gran lesió en les mans de Tirant. E passà molt gran perill, segons la relació dels metges, que no restàs afollat de les mans.
Com Tirant véu que son cosín germà li havia guardada tan poca honor e reverència, mogut de gran ira, se pres a dir forma de semblants paraules.