–Donzella, a mi dóna de parer que a tu te’n pren axí com fa aquell qui furta lo bou e dóna les cames per amor de Déu, car tu est mora sens fe ne ley neguna e vols-me fer consciència del que no deus fer. ¿Com pot ésser que en la tua boca se puguen trobar al·legacions de sants, com no sàpies quina cosa és Déu ni los seus beneyts sants, ni sabs què és lo sant sagrament de l’altar? E més, ignores tots los articles de la santa fe cathòlica, que dir-te poria si volies ésser instruïda en la nostra santa ley crestiana.
Però dir t’é lo que dix sent Bernat: que aquell qui pecca voluntàriament, confiant de la misericòrdia de Déu, és damnat. E yo, per gran peccador que sia, tinch dolor del mal que a veguades fas. Aprés, me penit de mos peccat e deman-ne perdó a nostre senyor Déu, e serve los seus sants manaments e crech tot lo que la santa mare Sglésia creu. E per ço hauré per gràcia la vida eternal e vosaltres sereu damnats eternalment, car la sanch preciosa que Jhesucrist Déu scampà en la sua sacratíssima passió fon en redempció e salvació de tots aquells qui batejats seran. Car la crestiana fe per açò és e serà exalçada, car lo misteri de la passió de Jhesucrist, salvador nostre, fon per satisfer al peccat de nostre pare Adam. E una gota de la preciosa sanch de Jhesucrist era suficient per a rembre mil móns e en açò no y ha dubte en res, car clarament s’és vist per notòria speriència de sent Pere, qui renegà, e sent Pau, qui ab armes, fent homeys, perseguí a los crestians, e sent Matheu, qui era gran usurer, e de molts d’altres qui dir poria que eren stats grans peccadors e, aprés, per humil e discreta penitència, santament han obtesa la glòria de paradís. Sí·t faries tu si·t tornaves crestiana, puix tan sabs en la nostra ley sancta e verdadera.
E dir t’é de Judes, qui trahí a Jhesucrist, e Lucifer, qui volia ésser egual ab Déu, e molts altres malvats peccadors, no confiant de la misericòrdia de Déu e vivint en mala vida: no retornant a Déu, aquests tals aconseguexen les ombres infernals. E yo, donzella, algun dia en l’any fas alguna beneyta almoyna en reverència de mon Déu e mon creador e confesse los meus peccats. E nostre Senyor me haurà mercé, puix me penit de aquells, lo que vosaltres no feu ni acostumau de fer. E fas mon poder de conquistar la Barberia per tornar-vos a la bona part, perquè no siau perpetualment damnats, jatsia que a la inmensa magestat divina no li és plasent que negú se damne, ne la sua misericòrdia no vol damnar persona neguna sens gran rahó. ¿E sabs per què? Per ço com rahó e justícia se convenen e, com la voluntat de Déu e la justícia sien una matexa cosa, per ço nostre Senyor no damna negú, qui batejat sia, sens culpa.
E vosaltres mostrau molt gran tristor, no per lo mal que haveu fet, mas per lo dan qui us stà aparellat, car lo dan vostre és per la ira de les nafres del senyor d’Agramunt e per los altres qui morts són e per lo gran defalt que fet haveu. E lo trahüt per vosaltres a mi promés no·l vull, car més stime la glòria que la pecúnia. Mas, essent yo Tirant lo Blanch, del linatge de Roqua Salada, no mercader mas cavaller, ésser me recorda no deure pendre com de donar sia acostumat. Los presoners, si·ls vos plau, pus honestament en do que en preu lexaré. Denunciau als vostres cavallers que aquelles coses que ab clemència e liberalitat recahen són de la natura mia, e no sien atribuïdes a la amicícia de vosaltres. E no·m gloriege de les adversitats vostres, mas desige aterrar les forçes dels enemichs.
No acostume yo de combatre donzelles sinó en cambra secreta. E si és perfumada e algaliada més me plau. Però si vosaltres pau e bona fe de mi voleu haver, no·s pot per via neguna fer si donchs vosaltres a obediència del senyor de Agramunt no veniu. Car la obediència e la fi de la conquesta de aquest regne deu haver, e ja és deliberat lo dia de demà e assignat per a la batalla. Aparellau-vos. E com vosaltres tingau gran congoxa de fer pau la qual vinga en tota utilitat dels qui stan dins la ciutat, dich-te que la mia voluntat és que, del mal que haveu fet, no·n reporteu premi ni honor, car notori és a tots com haveu romputs pactes, convinences, e juraments e tota bona sperança de bona pau. Mas aquell Déu que vosaltres menyspreau dóna penes eguals als mèrits de cascú. E bé sabeu vosaltres qual fi e quina exida hagué la primera guerra; e ab semblant fi serà determenada la següent batalla.
No tardà Plaerdemavida, ab sforçada veu, en semblant rèplica fer principi.