–Puix tinch conegut tu quant vals, les penes que amant he passades me tornen en gran delit, com veig que de discreció e fermetat portes la vestidura. E bé conech que deuries ésser canonitzat per sant per tenir la amor tan verdadera. E no·t penses que·m puga aconortar com la tua amor no he aconseguida, car, tant com la vida me acompanyarà, tostemps te amaré, puix tinch conegut que saber ne gentilea en tu mancament no tenen. E puix la mia trista sort en tanta dolor e tristor me ha conduÿda que per marit ne per senyor no·t puch haver, tinch delliberat de tenir-te per pare, car jamés no·t poria premiar les grandísimes honors e serveys que de tu he rebuts, per què suplich a la inmensa bondat de nostre senyor Déu que·ls te vulla premiar en molta honor e prosperitat, puix yo no tinch lo poder ni les coses mies no·t són acceptes, car tu est tal e de tanta vàlua que yo no merite ésser-te serventa e tu est merexedor de ésser senyor del món, car yo fóra perduda e morta sinó per Déu e per ta mercé. E per la gran confiança que tinch de ta virtut, yo pose la mia persona e los béns en ton poder e só presta de fer tot lo que·m manaràs, que yo complir puga.
Tirant que véu la molta gentilea de la reyna, donà del genoll en la dura terra e féu-li infinides gràcies. E tramés de continent per lo rey e per lo frare e en presència de tots los féu sposar. Aprés, lo dia següent, los féu hoyr missa axí com a cathòlichs crestians. E fetes les bodes ab molta solemnitat, segons de reys se pertany, lo rey Scariano pres la possessió de tot lo regne de Tremicén com a marit de la reyna, e ella fon contenta puix Tirant ho manava. E lo rey amava a Tirant sobre totes les persones del món, que no fóra cosa alguna que li fos possible que no fes per la sua amor. E Tirant, per semblant, amava molt al rey e a la reyna.
E stant lo rey e Tirant ab moltes festes per rahó de les novelles bodes, tots dies venien noves al rey que li stava preparat hun gran dan, que, de continent que los reys moros haurien pres los tres castells, vendrien damunt ell e de tots los crestians e que·ls farien morir a cruel mort. Sabent açò, Tirant dix:
–Senyor, de necessitat havem de pensar en la restauració de nostra vida. Regonegam tota nostra gent qual serà disposta per entrar en batalla.
–¡E com! —dix lo Capdillo—. ¿Pensau del món vós ésser lo senyor? Bé us deuríeu contentar de haver pres aquest magnànim rey e de tornar-vos-ne en vostra terra natural e dexar-nos viure en nostra ley. E los crestians que són novament fets dexassen lo babtisme que dieu ésser sant. E si aquests reys qui vénen tants nos trobassen en sa ley, usarien de misericòrdia e pietat, e alargar-nos hien la vida.
Lo rey Scariano se fon girat ab gran ira envers lo Capdillo; ab la spasa nua li donà sobre lo cap, que li féu sortir lo cervell per lo paÿment de la cambra, e dix:
–¡O, perro, fill de gos, engendrat en mala secta! Aquesta és la paga que la tua vil persona mereix.
A Tirant desplagué molt la mort del Capdillo hi·n fon molt enujat. Emperò detingué’s, que no volgué rependre lo rey de res per dupte de major inconvenient. A algunes gents fon plasent la mort del Capdillo e a altres no, però aquesta mort fon refrenament de molts.
Tirant féu fer mostra a la gent per veure quina gent tenien e trobaren dihuyt mília e docents e trenta hòmens de cavall de armes disposts, e XXXXV mília de peu. Tirant los féu a tots dar sou e aprés dix al rey:
–Senyor, façam una ordinació per què puguam més gent haver.
Lo rey, conexent-se culpable de la mort que fet havia, féu principi a tal parlar.