–Diverses sentències foren dels antichs philòsofs qual era lo major bé de aquest món. Digueren que riqueses, dient que aquelles eren stimades e los hòmens richs eren honrats. E de aquells fon Virgili, qui féu libres com se porien adquerir riqueses, e Cèsar, qui posà tot son enteniment en les riqueses de aquest món. E altres digueren que cavalleria, car per cavalleria havia hom en aquest món victòria de moltes gents, e aquell fon Luquà, qui en sos libres molt ne parlà. Altres digueren sanitat era conservament de vida, dels quals fon Galién, qui féu libres com hom pogués haver salut, e l’emperador Constantí, qui per salut volgué donar tot lo seu imperi. Altres volgueren dir que lo major bé de aquest món era amor, car per amor és l’om alegre e joyós, dels quals fon Ovidi, qui féu libres de amor, e micer Johan Bocaci, de Tròyol y de Griseyda, e de Paris e de Elena, de què·s feren molt singulars actes. Altres digueren per bones costumes l’ome vil era exalçat, dels quals fon Cató, qui féu libres de bones costumes. E altres digueren que saviesa, car per saviesa conexia hom Déu, e a si mateix e totes les creatures de Déu. E aquest fon Aristòtil, qui féu libres de saviesa, e lo rey Salamó, qui, entre tots los altres, nostre senyor Déu lo volgué dotar de saviesa, lo qual dix: «Yo ame saviesa perquè és il·luminació de l’ànima e per ella tinch honor davant los vells e los jóvens, d’on procehex subtilesa en jutjar davant les potestats als qui u merexen e, possehexca memòria per a tots temps en ordenar los meus pobles en los pensaments de aquells, és gran delit.» Donchs, aquest<a>161 deu hom enseguir, car més val que or ni argent ni pedres precioses. Però molts són que y treballen per aconseguir saviesa e no són tots de hun enteniment, car huns treballen en saber per rahó que sien millors que los altres, e aquests aytals són moguts per peccat de supèrbia, qui volen saber per rahó de exalçar a si mateys, e aquests tals lo lur saber és inflat, qui dóna supèrbia. Altres aprenen saber ab què puguen haver riqueses, e aquests tals són moguts per lo peccat de avarícia, e l’enteniment de aquests seria covinent cosa saber de medecina, car per aquella se poden aconseguir riqueses temporals. E altres treballen en saber per rahó que sien loats per les gents; aquests són moguts per vanaglòria e aprenen saber covinent a ells, ço és, les natures del cel e dels planets, e lo moviment de aquells e les propietats dels elements, e d’altres coses qui donen semblant saber. Altres treballen en saber per conéxer a si mateys; aquests són moguts per virtut de Déu e lur enteniment és bo, car treballen en viure bé e servir a Déu, e aquests tals han la glòria celestial e la flor e fruyt de saber, e són nomenats savis. E veu’s ací, senyor, tot lo que y sé en lo que la senyoria vostra me ha demanat e, si més y sabés, més vos ne haguera dit. E suplich-vos me façau gràcia de voler rebre lo sanct babtisme, e yo us vull servir e ésser-vos germà d’armes.
Respòs lo rey e dix que era molt content e que cosa en lo món tant no desijava com ésser crestià, e que·l pregava que prestament fos fet. E Tirant li dix:
–Senyor, yo vull que ans de totes coses me façau lo jurament de la germandat a l’alquible, com a moro, e aprés, com sereu crestià, altra volta com a crestià.
Dix lo rey que era content de fer tot lo que ell volgués. Tirant, per provar-lo, li dix:
–Senyor, ¿voleu rebre lo sanct babtisme en públich o en secret?
–¡Com! —dix lo rey—. ¿E penses-te tu que yo vulla enganar a Déu? Ans me plauria molt se fes en presència de tota la mia gent fer-me crestià e rebre lo sanct babtisme, a fi que, vehent batejar a mi, tinguen occasió de batejar-se. E prech-te que de continent y vulles trametre.
Tirant, per lo gran benefici que·s sperava de aquesta cosa en aument de la santa ley crestiana, fon molt solícit. E tramés hun moro als capitans del rey Scariano a dir com lo rey los manava, sots pena de la feeltat, que vinguessen a ell ab tota la gent. E los moros foren contents de obeyr lo manament de lur senyor com los manàs que vinguessen pacíficament e sens armes. E axí fon fet.