–La despullada sperança de la amargosa vida que tots los dies que tinch a passar, me co<n>vendrà156 a sostenir més que a tot altre adolorit. E per ço no dech tembre la mort, mas tem la dolor qui·m força alguna volta la mia gran confusió, per haver perdut dels principals membres e la honor y fama. Considerats los cruels vituperis que·m són stats fets, tement de açò la infàmia que me’n porà seguir si és sentit, lo meu sperit demana de açò grandíssima venjança de aquest traÿdor e celerat capità, qui per sa misèria nos matava de pura fam. E si he comés aquest crim, ne és stada causa que per sola necessitat s’és fet e no per altra rahó. Emperò, senyor, si vostra excel·lent senyoria me dóna licència de anar e de venir, yo us portaré contínuament nova de la pràtica de vostres enemichs, e lo que volen fer y a hon van, per ço que lo dia que la lur desaventura los conduyrà, puga la vostra altesa fer d’ells com fés de aquell famós e il·lustríssim rey de Tremicén.
Dix lo rey:
–Yo só molt content que·s faça, e pots anar e tornar tota hora que vulles.
E manà a totes les guardes que líberament lo dexassen passar. E de açò lo rey ne demanà de consell a alguns dels seus cavallers e tots li digueren:
–Senyor, aquest home és stat molt ofés per los seus e tota cosa farà per portar-los a total destrucció en l’ànima y en lo cors. Però, ab tot açò, serà bo li sia tengut sment en son viure.
L’albanés se partí del castell per una porta falsa sens que per negú de la vila no fon vist ne sentit, e dretament se n’anà a Tirant e recità-li tot lo que era stat dit ne parlat. E Tirant li donà VII dobles e III reals e mig e diners menuts, e una spasa e una sistella de précechs, per ço com en aquella vila no n’i havia, car Tirant havia fet tallar tots los arbres e guastar tota aquella orta entorn de la vila. E dix-li Tirant:
–Diràs al rey, en secret, per ço que més fe sia a tu atribuÿda, com yo fas pastar molt pa per ço com dech ésser en vista sua dins tres o quatre dies.
L’albanés se partí de Tirant e, com fon al castell, lo rey Scariano lo rebé graciosament. L’albanés li presentà los précechs a la reyna, e lo rey y pres més plaer que si li hagués dada una vila, per ço com conegué que la reyna y havia pres gran plaer, car des que la tenia en son poder no la havia vista riure ni alegrar, per bé que molt sovint li feÿa present de semblants paraules.