–Tu, duch de Macedònia, est novell en l’art militar e molt poch esperimentat en armes, car dónes senyal a nosaltres de esdevenidor dan.
E lansant hun aspre sospir, ab infinida ira tornà a dir:
–Lo teu cors deuria ésser donat a foch e no a sepultura per la molta infàmia que tens, e ab eterna vergonya restarà en lo món de tu memòria. Ara és temps d’esperimentar si en tu ha loch neguna virtut, jatsia que aquella en negun temps no crech la hages possehida. Posa la rahó davant la voluntat e tu mateix, ple de temor, sàviament fuig e torna-te’n, que ab més delit estaràs ab les dones dins <de>148 la ciutat que no ací, apartant-te dels perills e congoxes que en les armes solen esdevenir, en les quals tu follament t’est regit.
Lo duch de Macedònia, per no posar en devís tota la gent, qui no haguessen a dexar los enemichs per contendre ab los amichs, volgué comportar e haver paciència per aquella vegada, mas no pogué comportar en fer-li semblant resposta en stil de tals paraules.