–Entre los mortals no conech altri, sinó a tu, qui sia ple de amor, la qual és raygada ab bones sperances, qui per tos singulars mèrits te faran triümfar en aquest món y en l’altre, perquè treballes en aumentar la sancta fe cathòlica. E per los teus gloriosos actes en lo món, per a tots temps ne serà feta recordació. Car, per lo teu molt valer, yo no puch totalment resistir a les tues massa voluntàries suplicacions, per no fer-te ofensa; mas vergonya de una part, e temor de l’altra, me retenen menaçant-me de infàmia e que·m guarde de perdre lo que jamés poré cobrar. E axí, stich quasi alienada, que tal mot de la mia boca ab gran fatiga pot proceir, e moltes vegades he tengut dubte que l’emperador no u conegués, e deÿa en mi matexa: Aquest no té de res vergonya. Que·m tinch a lunyar davant la tua mercé ab los pensaments que tinch, més que dir no sabria. Per què·t prech a present que lexem aquestes rahons, per ço que l’emperador no pense neguna cosa de mi. E parlaràs ab Plaerdemavida e tot lo que vosaltres ordenareu yo u tindré per accepte.
E besaren-se moltes voltes, que per negú no foren vists, car los tarongers staven entre l’emperador y ells, qui·ls empedien la vista e a tots los altres.
Com foren tornats davant son pare, la princessa, que·l véu star ab tan gran pensament, dix-li:
–Mon senyor, ¿de què es tan fort lo vostre pensament?
L’emperador respòs:
–Ma filla, yo vull demà fer una gran festa a honor e glòria de Tirant. De tantes batalles com ha vençudes en mar y en terra, que tantes banderes grans sien posades dins la sglésia nostra de Sancta Sofia; e tants com castells, viles e ciutats ha conquistat e tornades a la corona de l’Imperi Grech, tants standarts ab les armes de Tirant sien posats entorn de l’altar major per memòria e lahor del virtuós Tirant, qui tan gran benefici fa en aquest imperi, mostrant-se realment e de fet amador del bé públich e conquistador del món.
E açò fon posat en scrit a plena memòria del virtuós Tirant e per exemple dels cavallers vivents e sdevenidors. E l’emperador tramés per tots los de son consell e recità’ls tot lo que volia fer. E tots ho loaren molt, que seria molt ben fet. E trobaren, per compte, que havia conquistat, en IIII anys e mig, CCCLXXII viles, ciutats e castells.
E com l’emperador entrà en lo consell e Tirant sabé que per tals negocis hi entrava, no y volgué ésser, ans se n’anà a la sua posada per no hoyr aquella vanaglòria. E d’altra part, en los consells dels grans senyors hi ha de moltes openions, e ell no volguera que negú davant ell volgués contradir en la openió de l’emperador. E clos lo consell, l’emperador tramés per los mestres qui tenien de fer aquesta obra, per ço que l’endemà fossen posades les banderes en orde.
Tirant se partí de l’ort e dix a Ypòlit:
–Digues a Plaerdemavida que vulla anar a la sala major, que yo tinch de parlar ab ella.
Ypòlit portà sa enbaxada e ella y anà prestament. Tirant la abraçà e, ab cara molt afable, la pres per la mà, e, aseguts en una finestra, li féu principi a paraules de semblant stil.