–Si gosàs dir la glòria que mos sentiments an aquesta hora senten en haver atés la gran perfecció que en la magestat vostra tinch coneguda, no crech jamés la mia lengua fos suficient en poder referir tanta gentilesa com en la excel·lentíssima persona vostra se troba. No sé ab quin mijà ni art de paraules vos puga manifestar quanta és la amor que us porte, e quant de hora en hora aumenta en mi, car certament no és en ma potència la menor part de aquella recitar-vos pogués, ni menys volria que per boca d’altri hagués a sentir vostra altesa en quina posessió·m té, car pensant-me dar spay de tan penada vida, mos mals doble dolor pendrien.
No tardà la emperadriu, ab cara e gest afable, en fer-li semblant resposta.