–La glòria que de la magestat vostra, senyor, se contempla, és per veure-us cobdiciós de obtenir aquella eterna glòria e fruÿció celestial de paradís de la qual sou merexedor poseyr per moltes virtuoses costumes, en les quals benaventuradament vos sou envellit, usant de obres de clemència. E havent vixcut per molts anys en la temporal glòria ab gran triümpho, donant lum en lo món de crestianíssim senyor ab les vostres operacions fundades en fe, sperança e caritat, per què podeu ésser cert de la sdevenidora glòria. E per ço, com la magestat vostra sab que tota gran senyoria és vida breu e no resta en aquest món sinó lo bé que hom fa, ab molta submissió vull suplicar a la magestat vostra e de la senyora emperadriu e de la senyor princessa, qui ací present és, si tal suplicació en semblant cars pot ésser admesa, que fos fet matrimoni de la donzella Stephania de Macedònia ab lo meu singular germà comte de Sent Àngel e conestable major de vostra altesa— per vostra benignitat a ell dat, axí l’ofici com lo comdat, —com semblants matrimonis sien ligams de grandíssima amor, majorment com ne procehexen fills qui per a tostemps resten vassalls e servidors de la imperial corona, e tots los parents e amichs per amor d’ells. E per ço com la humana vida de aquest món és molt breu, és gran consolació als hòmens e natural cosa dexar fills qui puguen poseyr lurs béns, com los perills que los hòmens passen en aquest món sien molts, e majorment los qui usen la guerra. Car com los resten fills, se’n van aconsolats, e los parents e amichs se aconsolen ab los fills. E per ço no pot ésser atesa felicitat en alguna cosa que no sia perdurable, ni felicitat no pot ésser trobada sinó per bonea de vida.
E callà, que no dix més. No tardà l’emperador en stil de semblants paraules fer resposta.