–No és cosa en lo món de major congoxa ne dolor que veure la sua magestat offesa en hoyr paraules tan nefandíssimes, que ofenen a Déu e al món. E moltes coses me vull deixar de dir per honestat de la mia lengua, perquè·m plau no haver-les fetes e tinch-ne vergonya de recitar-les. Per què·m par que sia justa cosa que yo, qui done les leys e fas servar aquelles als altres, que per mi deuen ésser mils servades, les quals rahó e justícia naturalment veden; car encara que les passions enclinen les gents en alguna cosa que de rahó no és acompanyada, yo he mester tenir virtut de paciència en haver-les hoÿdes, perquè a mi no plaen, car no són plasents a Déu. E suplich la sua inmensa bondat que no·m dexe fer coses qui sien contra la sua santa fe cathòlica, que yo donàs per muller ma filla a home fora de la nostra ley. E venint a l’altre cap del que vull dir: per tot lo tresor que pagar porien lo Gran Caramany ni lo rey de la sobirana Índia, libertat aconseguir no poden, sinó ab pau de fe verdadera restituint-me tot lo meu imperi.
Hoÿdes tals paraules, los embaxadors se levaren e, presa licència, feren lur camí devers aquella part hon lo soldà era.
Complides les festes, e los embaxadors partits, lo emperador solicitava sos consells sovint sobre la guerra, e Tirant solicitava ses amors e ab molta gran instància tenia a prop la princessa, per ço com veÿa lo temps de les treves ésser molt prop. E lo emperador, qui mostrava tenir gran desig que lo seu capità fos en lo camp per corregir tota sa gent, e lo capità feÿa demostració que cascun dia solicitava la gent que se’n tenia de portar, que·s posasen en orde de les coses necessàries, com desija<va>100 molt veure’s ab los turchs.
Tirant suplicà molt a la princessa que li fes gràcia li donàs compliment del que tant desijava, en senyal del darrer mèrit e de complida alegria, car tota la sua benaventurança stava en poder atényer la fi que per amor se pot aconseguir, com sia senyal de perfecció de bé.
–Car quant de major pobresa l’om és exit y entra en rica vida, tant aquella li és més graciosa. Segueix-se, donchs, la una per dolor, l’altra per amor, planyen-se e fan ab mi companyia, puix la sperança de mon propi delit se té per perduda, conexent la granea de vostra culpa. Per ço vull recitar los meus ja passats mals, mas no los qui són per venir, car la terra, la mar e les arenes e tota natura de gents se enugen de sostenir e comportar lo meu aflegit cors. Mas, la certa sperança que del sdevenidor delit tenia, me feÿa oblidar la granea que amor en si porta. E per ço qualsevulla pena que la magestat vostra a mi darà de fer-me tant sperar, me par poch en compensació de tanta glòria com yo sperava atényer. E si la celsitut vostra volia admetre la mia demanda e no permetésseu que fos feta vana, coneixeria vostra altesa quanta és la fermetat mia, car una matexa serà la fi de la mia vida e de la mia mort. E per ço no staré de dir davant Stefania lo efecte de la mia demanda e, encara, en presència de aquestes gentils dames, en stima de germanes mies, com amor me força les diga. E si de vós no us pren pietat, ¿com vos dolreu de mi? E si a la vostra bellea no perdonau, ¿qui trobarà en vós misericòrdia? De dos mals, lo menor és de elegir: ¿qual serà l’altre?, puix la mort per menor elegesch. E no dubteu en res de dir-me lo que la celsitut vostra eligirà.
La princessa conegué la molta passió que Tirant ab si portava e, ab gest afable, féu principi a hun tal parlar.