–Nosaltres, representant les persones de aquells magnànims e gloriosos senyors, lo Gran Turch e lo soldà, som tramesos a la virtuosa persona de tu, Tirant lo Blanch, capità de la gent grega, com ab la tua victoriosa mà has vençut aquell benaventurat camp qui era abundós de gran glòria mundana, en lo qual has trobat infinida riquea, adquerint-ho per a tu e als teus, ço que la guerra vol e consent. Aprés de la gran mortaldat que has fet de les gents, has apresonat un petit infant, cunyat de nostre sobiran senyor lo gran soldà, jermà carnal de sa muller, e molts altres virtuosos cavallers. Per què·t preguam de part de sa alta senyoria, que per art de cavalleria e de gentilea, e per aquella cosa que més ames en aquest món, si és dona o donzella, viuda o casada —e si no has agut compliment de amor ab ella, en breus dies la pugues haver, e si és cars que tota la amor que tu tens fos en Déu, ton creador, com exiràs de aquesta vida present, sies col·locat entre los sancts de paraís—, a tu plàcia voler-nos dar aquest infant de què t’havem parlat. E si per amor no u volràs fer, posa-li nom de rescat; demana or o argent a just preu e serà complit a ta voluntat.
E donà fi en son parlar.
Esplicada que fon la embaixada, Tirant féu la resposta en stil de semblants paraules.