CAPÍTOL LXIII

COM TIRANT DEMANÀ DE CONSELL A UN REY D’ARMES SOBRE LA LETRA DEL SENYOR DE LES VILES-ERMES

Lesta per Tirant la letra, pres lo petit patge e posà’l en una cambra, e donà-li mil scuts d’or e féu-li prometre que no·n diria res a negú. Com lo patge fon partit, Tirant anà tot sol, e pres a un rey d’armes e portà’l-se’n III milles luny de allí, e dix-li semblants paraules:

–Rey d’armes, per la fe que a tu és dada é per lo jurament que fist lo dia que rebist aquest ofiçi en poder e mans del senyor rey, de tenir secret lo que·t diré e consellar-me bé e lealment, segons que per stil e dret d’armes est obligat de fer.

Lo rey d’armes, qui havia nom Hierusalem, respòs en la següent forma:

–Senyor Tirant, jo us promet, per lo offici que tinch e per lo jurament que he fet, de tenir secret tot lo que per vós me serà dit.

E Tirant li mostrà la letra que li era stada tramesa e féu-la-y legir. Com l’agué lesta, Tirant li dix:

–Mon bon amich Hierusalem, yo tindré a molta glòria de poder complir l’apetit e voluntat de aquell virtuós cavaller, lo senyor de les Viles-Ermes. E per quant yo só jove e no sé la pràtiqua ne l’estil de cavalleria, que ara he complits XX anys, e confiant de la vostra molta discreció, vos demane de consell perquè só cert que sou pràtich entre reys e grans senyors e sabeu tot l’estil d’armes molt millor que negun altre. E lo que us he dit no penseu que per poch ànimo ni temor ho digua, mas pense que no fes offensa a la magestat del senyor rey, qui tantes d’onors me fa, per ço com ell ha ordenat en son regne leys morals en aquest pas honrat de cavalleria. Per què no volria ésser blasmat dels bons cavallers que per aquest cars me poguessen reprochar per defalliment negú.

Respòs lo rey d’armes en la forma següent.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior