«Nós, Enrich, per la divina gràcia del rey de Anglaterra e senyor de la Gran Bretanya, e encara del principat de Gales, e de Cornualla, e d’lrlanda; ganfanoner major de la Sglésia Sancta e del Sanct Pare de Roma, notificam a tots aquells qui en plaer e grat los vendrà e a tots generalment, a emperadors, reys, duchs, comtes, marquesos, prínceps, nobles, cavallers e gentilhòmens, com per mi sien stades celebrades festes a honor, lahor e glòria de nostre senyor Déu e de la sua sacratíssima Mare, e a honor dels cavallers qui en aquest honrat pas d’armes són venguts per fer armes a tota ultrança: és de necessari, per quant la honor ha ésser dada a aquell o aquells qui millor ho hauran fet en aquest honrat pas e són stats totstemps vençedors, sens neguna volta ésser stat vençut e sens reproche negú, ordenam, manam e sentenciam dar la mundana glòria, honor y fama a l’egregi e virtuós cavaller, de nostra mà fet, Tirant lo Blanch. Volem que sia per tots los quatre cantons de les liçes publicat per lo millor dels cavallers per los reys d’armes, erauts e porsavants, ab trompetes e ministrés, ab consentiment meu e dels jutges del camp, representant la mia persona. Encara manam sia pujat sobre un gran cavall tot blanch e tots los qui seran açí, hòmens com dones, vagen ab mi tots a peu e sia feta processó general. E Tirant vaja dins lo pali fins a la sglésia del gloriós cavaller mon senyor sanct Jordi, e allí sia dita missa cantada ab solenne sermó de les cavalleries de Tirant lo Blanch que ha fetes. Aprés manam e ordenam, exint de la sglésia de Sanct Jordi, anem per totes les liçes e Tirant prengua la possessió de aquelles, e per los reys d’armes li sien dades totes les claus de les dites liçes en senyal de victòria. Encara, manam sien celebrades festes que duren XV dies en lahor e glòria de aquell virtuós ja desús nomenat. E perquè tothom conegua la real veritat de aquests afers, avem signada la present carta ab tinta vermella e sagellada ab nostre sagell patent. Dada en la nostra ciutat de Londres a XIIII de juliol de l’any de la Nativitat de Nostre Senyor, etc.
<p CLASS="pdreta"> rex enricus
<p CLASS="pdreta"> Sig(✥)ne de tots los jutges del camp.
<p CLASS="pdreta"> Sig(✥)ne de tots los reys d’armes, erauts e porsavants.
<p CLASS="pdreta"> Sig(✥)ne de tots los magnats e grans senyors qui allí eren.»
–Molt me plauria saber de les cavalleries —dix l’ermità—, car molt me par home de bé. Ell s’és levat de açí per no dir ni hoir les sues lahors. Conech verdaderament ell ésser digne de ésser cavaller, per què us prech me digau los seus actes quins són stats.
–Senyor —dix Diafebus—, no volria que la senyoria vostra agués a penssar negun contrari de mi, per ço com som de una terra e de una voluntat, mas ab tota veritat recitaré a la santedat vostra axí com s’és seguit:
E lo primer a qui lo rey donà l’orde de cavalleria fon a Tirant lo Blanch, e lo primer qui féu armes fon ell. Aquell dia, senyor, ell ajustà tot lo seu stat de gentilshòmens e de donzelles e anaren al cadafal, lla hon lo rey havia ordenat de fer-los cavallers. Trobam les portes tancades e tocam a la porta grans colps. Aprés, passat bon spay, los reys d’armes se feren sobre la porta alt del cadafal e digueren: «¿Què es lo que voleu?» Digueren les donzelles: «Gentilom tenim qui vol rebre l’orde de cavalleria, e demana cavalleria puix és digne e mereixedor de rebre-la.»
Prestament obriren les portes e, tots los qui pujar volgueren, pujaren alt. Com foren enmig d’una gran sala, feren seure lo gentilom en una cadira tota d’argent que era cuberta de canemàs vert e allí examinaren-lo si era per a rebre l’orde de cavalleria, ni de ses costumes, e si era coixo o afollat de algú de sos membres, per què no fos dispost per entrar en batailla. E trobant-lo tal com ésser devia e rebuda informació de testimonis dignes de fe, venia lo arquebisbe de Anglaterra revestit com a diaca, ab lo missal ubert en les mans. E venia davant lo gentilom e, aquí present lo rey e tots los altres que allí eren, deÿa-li semblants paraules.