–Aprés que lo consell fon tengut e ordenats los capítols, foren publicats generalment per los sobredits reys d’armes e erauts. E era ja hora tarda, lo rey se levà ab tots los stats e anaren-se a dinar. E dites vespres, lo rey ab tots los stats, de continent, ab molts ministrés, anam hon staven los XXVI cavallers elets per fer les armes, qui distaven de l’aleujament del stat del rey un tir de balesta. E dins lo camp, lla hon ells staven, tenien un clos de fusta molt alta, que negú no·ls podia veure sinó per la porta o entrant dins. E tots staven aseguts en cadires, XIII a una part e XIII a l’altra, e tots armats en blanch, e al cap portaven corones d’or molt riques. E com lo rey entrà e la infanta, no·s mogueren gens, sinó que ab lo cap saludaren lo rey, e no fos negú d’ells que gosàs parlar ni digués res. Lo rey, ab tots los stats, stigueren allí un poch e, com lo rey se’n volgué anar, isqueren IIII donzelles de inestimable bellea, ricament abillades, e suplicaren al rey fos plasent a sa magestat volgués aturar fins agués presa col·lació; e lo rey graciosament los ho atorgà. De continent isqué la col·lació molt gran e abundosa, de marsapans e pasta real e totes altres maneres de confits de sucre, e tots foren molt ben servits. E los cavallers e gentilshòmens cascú seÿa en faldes de dona o de donzella.
»Aprés la col·lació feta, lo rey isqué en la praderia e aquí començaren de dançar. E los mantenidors prestament foren desarmats, e tots XXVI vingueren vestits ab sos geserans e ab jaquetes totes de una color e d’una fayçó, brodades d’orfebreria; hi en lo cap cascú portava un bonet de grana ab un beill fermaill, que bé parien que fossen cavallers de gran stat e de alta cavalleria.
»Com agueren dat fi a les dançes, lo rey ab tots los stats anam a veure totes les liçes, ço és a saber, la liça hon jonyien era molt ben feta, ab molts cadafals que y havia. E per semblant eren totes les altres, ab los cadafals molt ben enparamentats de molt bells e singulars draps de ras, e axí mateix les liçes.
»Aprés de açò vist, vengueren a suplicar al rey de part dels mantenidors del camp que anàs a sopar ab tots los estats, e lo rey fon content. Estant en la fi del sopar, los reys d’armes publicaren que qualsevolgués cavaller o cavallers o gentilshòmens que volguessen junyir o fer armes ja desús menssionades havien de venir la vespra de aquell dia segons les armes que fer volia, e portava-les scrites en un paper vermell, e venia acompanyat ab tots los del seu stat, e no y anava negú dels altres stats, e venia enmig de dues donzelles d’onor o dones, segons sa voluntat era, acompanyat de molts ministrés que li anaven davant. E com aplegaven al palench, se avien de nomenar per llur nom propi, e qui era son pare e de quina terra era natural, e les armes que volíeu fer si les feýeu per dona o per donzella, monja, viuda o cassada. E si deýeu que era donzella, dexaven-vos aquelles dones que us portaven e prenien-vos dos donzelles, e aquelles vos acompanyaven e us feÿen molta de honor. E totes les donzelles deÿen en alt cridant: Nostre Senyor vulla donar victòria al nostre cavaller, qui és digne de haver honor e mereix haver amor de donzella. E si és viuda, monja o casada, fan cascunes segons les donzelles. E aprés donen-vos licència que podeu entrar dins lo castell hon stan los XXVI cavallers, e no podeu saber ab qual d’ells haveu de fer les armes. Aprés, lo cavaller qui venia a fer les armes, dava lo paper vermell scrit ab les armes que volia fer a la dona o donzella, viuda, monja o casada, e aquella pujava alt al cadafal hon los XXVI cavallers staven e posava l’escrit sobre una capça d’or. E los cavallers tots se levaven de peus e feÿen molta de honor a la senyora qui havia l’escrit portat. E abaxava la senyora del cadafal e tornaven-se’n per a l’endemà, que les armes havien de fer.