–Com lo rey fon fet novell cavaller, entrà-sse’n dins un petit papalló e despullà’s totes les robes que portava de gentilom e tramés-les al fill del duch d’Orliens, qui era vengut ab la infanta, per ço com era cosín germà d’ella; e ab les robes li donà dues grosses viles. E lo rey ixqué ab una roba de brocat sobre brocat carmesí, forrada de erminis; e agué dexada la corona, e portava en lo cap un petit bonet de velut negre ab un fermall que stimaven valer cent sinquanta mília scuts, e partiren tots de allí. E lo rey lexà los gentilshòmens e mès-se en companyia dels cavallers sposats en un altre pali molt rich, e los gentilshòmens no perderen la possesió del pali ab què eren venguts, e axí anaren tots fins a la ciutat.
»Diré, senyor, a la senyoria vostra, la infanta com anava devisada: ella portava una gonella de brocat carmesí de fil d’or tirat, e hon se mostrava la seda se mostraven carts de argenteria brodats; los caps de les carxofes alt eren d’or ab smalts. La roba era tota de xaperia sembrada de robins e de maragdes. Anava en cabells, los quals mostraven de fil d’or ésser, larchs fins en terra: jamés per negunes gents tals cabells foren vists; la cara e les mans se demostraven de inestimable blancor e bellea. Deu-se contemplar que, en lo agraciat gest que mostrava femenil, totes les amagades coses no podien ésser sinó més stimades.
»De les donzelles sposades que ab ella venien, se pot dir ab veritat que y era tota la flor de França, e encara de cavallers e grans senyors, e de dones e donzelles, e totes riquament abillades. En la forma que dit he a la senyoria vostra anam tots per orde, fins a una milla prop de la ciutat. E com fon enmig de una gran praderia trobam moltes tendes parades, e molts ministrés e altres diverses maneres d’esturments que contínuament sonaven.
»Lo rey descavalcà e tots los cavallers qui eren sposats, e pujaren alt al castell de la infanta; e pres-la per la mà e baxà-la en la praderia, e tots los sposats ab les sposades aprés d’ell, e en la bella praderia començaren a dançar.
»Aprés que lo rey e la infanta agueren dançat, dançaren los cavallers sposats ab les donzelles sposades. Aprés dançaren tots los stats axí com venien per orde. E com la un stat acabava e l’altre volia començar, lo rey se prenia dançar ab la infanta e, com l’avia lexada, prenia la més gentil dama de aquell stat e dançava una dança ab ella. Com tots los stats agueren acabat de dançar portaren la col·lació de matí: gingibre vert ab malvesia. E açò fan per ço com la terra és molt freda.
»Partim de aquí e venguem prop de la ciutat, vora una gran ribera que y ha molt ben arborada de diversos arbres, e devall los arbres trobam moltes taules parades. E cascun stat tenia son aleujament per a menjar, ab moltes cases de fust que y havien fetes e moltes tendes parades ab singulars lits, per ço que negun stat no agués occasió de entrar dins la ciutat, e si plovia ja tenien allí cases de fusta e tendes hon se podien recullir.
»E cascun stat, vos dich senyor, que eren ben servits de molt eletes viandes, axí en los dies de carn com de peix. E açò durà tot l’any e un dia ab bon compliment de gran magnanimitat. Lo primer dia tot fon de gales e festes; lo segon, qui era divendres, de matí anam a missa, e aprés la missa, entram en la ribera ab moltes barques, totes cubertes de drap de seda e de draps de raç e de broquat, e cascun stat ab sa divisa. E anam pescant per la ribera passades CC barques.
»Aprés que lo rey fon dinat, apartà’s ab son stat. Vench lo muntero major ab molts sahuessos e cans de presa e lebrés de Bretanya e ab tota la munteria, e anam tots ab lo rey a caça, fent19 gran matança de salvatgines.
»Lo disapte per lo matí fon ajustat consell general de tots los stats, axí de hòmens com de dones, e foren allí en presència de tots publicat e manifestat per los reys d’armes e per los porsavants e erauts, cascun dia de la setmana què tenien de fer.