–Io só de l’imperi Romà, embaxador del sanct pare, e só vengut per castigar a tu, qui est dissipador de la cristiandat, ab aquesta spasa nua que tinch en la mà, qui és molt cruel. E daré mort a tots aquells qui volen destroyr la casa de Déu.
Lo capità respòs en la següent forma:
–Cavaller, yo no·m spante pas de les tues menaçes, perquè açí tu no·m pots fer sobres, com sia de gents molt poderós, mas per quant só informat de les virtuts de aqueix vostre sanct pare de la cristiandat, per la reverència e sanctedat sua ho faré, e no per temor de les tues paraules.
E manà lo capità a la sua gent que totes les coses que eren stades desfetes en la sglésia fossen tornades com de primer star solien. E prestament fon fet, e molt millor foren tornades que no solien ésser. Partí’s lo capità turch de la ciutat de Contestinoble ab tota la sua gent e promés que de vida sua no enujaria més a l’emperador, e lo cavaller féu restituhir la senyoria a l’emperador, lo qual li’n féu infinides gràcies de la sua molta virtut.
Pres comiat lo romà cavaller de l’emperador e recullí’s en les galeres e, ab pròsper vent, se’n tornà en Roma. Lo sanct pare, sabent que lo seu embaxador venia ab ben compliment de tot lo per què era anat, féu exir tots los cardenals e bisbes ab molta cavalleria per rebre’l, e ab gran triümpho lo portaren davant lo papa, lo qual lo rebé ab molta amor e benignitat e donà-li en premi de sos treballs dels seus tresors, que ell e tots los seus ne foren richs. E aprés la sua mort li fon feta grandíssima honor, e lo seu cors fon soterrat en la sglésia de Sanct Joan de Letrà, al peu de l’altar, ab molta solempnitat.
–Mira, mon fill, aquest cavaller quanta honor adquerí per ésser virtuós. E dir t’é què significha la cuyrassa que porta lo cavaller, que li guarda tot lo cors: significa la Sglésia, que deu ésser tota closa e murada de la defensió del cavaller, qui deu anar contra totes les gents per defendre-la. E axí com l’elm ha d’estar en lo més alt loch del cors, axí deu star més alt l’ànimo per emparar e mantenir lo poble e no consentir que lo rey ne negun altre los faça mal ni dan. Los avanbraços e manyopes signifiquen que no y deu trametre a negú, sinó ell mateix hi deu anar e ab los braços e ab les mans deu defendre la Sglésia e lo poble, qui és bo, e tots aquells qui són de bona vida; e ab los braços e ab les mans deu tanbé punir los mals hòmens de mala vida. Los guardabraços signifiquen que lo cavaller deu guardar que los homicides ne nigromàntichs no facen mal ne dan a les sglésies. L’arnés de cames signifiqua si lo cavaller sent o sap negú vulla fer dan a la Sglésia, o infels entrassen per dampnificar la cristiandat, si no pot a cavall, a peu hi deu anar a la batalla per defendre aquella.
–¡O, senyor e pare de cavalleria! —dix Tirant—. ¡Quina consolació és per a la mia ànima en yo poder saber los grans secrets que són en aquest tan alt orde de cavalleria! E sia de vostra merçé, puix é sabut la proprietat de les armes defensives, que sàpia la significança de les offencives, perquè haja notícia de aquelles.
Alegrà’s l’ermità de la molta voluntat que véu a Tirant en saber l’orde de cavalleria, al qual, responent, dix.