La fortuna pròspera favorí tant aquest emperador Ypòlit, e fon tan virtuós cavaller, que aumentà, per sa alta cavalleria, molt l’Imperi Grech e amplià aquell de moltes províncies que ell conquistà, e ajustà molt gran tresor per la sua molta diligència. Fon molt amat e temut de sos súbdits, e encara, dels vehins senyors qui li staven entorn de l’imperi.
E aprés pochs dies que ell fon fet emperador, féu traure de presó lo soldà e lo Gran Turch, e tots los altres reys y grans senyors qui ab ells presos eren, e feren pau e treva a cent e hun any, e festejà’ls molt, que ells ne foren tan contents que li feren moltes submissions e de grans ofertes, tota hora que·ls hagués mester de valer-li contra tot lo món. Aprés l’emperador, ab dues galeres, los féu passar en la Turquia.
Aquest emperador Ypòlit vixqué lonch temps, emperò la emperadriu no vixqué aprés de la mort de sa filla sinó tres anys. E l’emperador, aprés poch temps, pres un altra muller, la qual fon filla del rey de Englaterra. Aquesta emperadriu fon de grandíssima bellea, honesta, humil e molt virtuosa e devotíssima crestiana, la qual gentil dama parí de l’emperador Ypòlit III fills e dues filles, los quals fills foren molt singulars cavallers e valentíssims. E lo fill major fon nomenat Ypòlit, axí com lo pare, e vixqué tota la sua vida com a magnànim senyor e féu de molts singulars actes de cavalleria, dels quals lo present libre no recita, ans ho remet a les istòries qui foren fetes d’ell. Mas l’emperador, son pare, ans que morís, heretà molt bé a tots sos parents e criats e servidors.
E com l’emperador e la emperadriu passaren d’esta vida, que foren molt vells, moriren los dos en hun dia e foren posats en una molt riqua tomba que l’emperador se havia feta fer. E podeu creure que per lo bon regiment e per la bona e virtuosa vida són col·locats en la glòria de paradís.
Ací feneix lo libre del valerós e strenu cavaller Tirant lo Blanch, príncep e cèsar de l’Imperi Grech de Contestinoble, lo qual fon traduït de anglés en lengua portoguesa e, aprés, en vulgar lengua valenciana, per lo magnífich e virtuós cavaller mossén Johanot Martorell, lo qual, per mort sua, no·n pogué acabar de traduir sinó les tres parts. La quarta part, que és la fi del libre, és stada traduïda, a pregàries de la noble senyora dona Ysabel de Loriç, per lo magnífich cavaller mossén Martí Johan de Galba. E si defalt hi serà trobat, vol sia atribuït a la sua ignorància; al qual, nostre senyor Jesucrist, per la sua inmensa bondat, vulla donar en premi de sos treballs la glòria de paradís. E protesta que si en lo dit libre haurà posades algunes coses que no sien cathòliques, que no les vol haver dites, ans les remet a correcció de la sancta cathòlica Sglésia.
FON ACABADA DE EMPREMTAR LA PRESENT OBRA EN LA CIUTAT DE VALÈNCIA A XX DEL MES DE NOHEMBRE DE L'ANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR DÉU JESUCRIST MCCCCLXXXX