–La lum perduda és recobrada als meus ulls e alsant lo meu cap te veig com a senyor del món, car lo cel e la terra e totes les coses que lo gran Déu ha creades te obehexen, e bé·t pots nomenar digne sobre tots los altres cavallers, car merexedor est de ésser senyor de tots aquells qui de honor senten. ¡O, benaventurat cavaller de eterna fama! Digues-me, virtuós capità, ¿hon és fogida la delitosa bellea de la tua vista e hon has lexada la fresca color de la tua graciosa cara? ¿Quina és la occasió de la gran flaquea de la tua noble persona? E los teus cabells resplandents, sens maestrívol mà ornats, e los teus ulls, qui parien dues steles matutines, ¿com se són axí aflaquits? Més flamejants los trobí aquella plasent nit que·ns traguist de aquella dolorosa presó, e yo més piadosa que altra tenguí tan gran grat de la tua virtuosa persona ab tanta singularitat proporcionada que avorrí a mon sposat, que no tenia ulls ab què·l pogués veure. E apartada d’ell, tota la mia amor transportí en tu sol, qui est la flor dels millors.
E yo bé conech, capità senyor, que jamés bastaria a premiar-te lo gran servici que m’has fet, per què suplich al nostre Mafomet que te’n vulla retre lo premi en lo que yo falliré. E per la part mia, com no tinga cosa de major stima que la mia persona, encara que no sia suficient premi al que tu tant vals e merites, per què·t suplich, senyor, que·m faces gràcia de voler ésser senyor de aquesta terra e de la mia persona en compensació de tos treballs, car més stimaria ésser serventa tua que senyora del món, perquè la tua virtuosa persona és tal e de tanta gentilesa, que verdaderament est merexedor de molt de bé y honor, molt més que tots los reys e prínceps qui huy porten corona, que ab veritat altre renom dones de tu que no fan tots los altres prínceps del món. E la tua mercé no·m tinga a mal lo que·t diré, encara que yo no·n sia merexedora, car sobre tots los hòmens del món te volria per marit e per senyor. E si yo fos stada en libertat e no temés infàmia, ab tu me’n fóra anada. E si la tua noblea me desempara, ¿hon trobaré yo refugi ni sperança de persona tal qui a mes dolors remey puxa donar, sinó tu o la mort, qui és la fi de tots los mals?
Admirà’s Tirant de tal requesta e no tardà en fer-li semblant resposta.