–De la celsitut de la senyoria de vosaltres, magnànims e virtuosos senyors, stà la mia pensa axí ab la lengua alterada, que egualment stime difícil refusar o acceptar la vostra demanda. ¿Què farà, donchs, ma atribulada pensa en fortuna vàlida, ab contrasts de tan diversos vents combatuda, que consell sobre cars necessari no·s comporta? Donchs a mi consellar no·m fretura si acceptaré la vostra justa demanda, si la necessitat és manifesta als vostres prechs desobeir no puga. Emperò, miren les senyories vostres e conexereu que yo tinch justa causa de refusar, com la mia disposició no és per a pendre marit, com sia en tal edat constituïda que no só per haver infants e daria molt mal exemple de mi; per què suplich a les senyories vostres que·m tingau per scusada.
No pogué més comportar lo rey de Feç que parlàs la emperadriu sinó que, ab sforçada veu, dix:
–Senyora excel·lentíssima, perdone’m la magestat vostra e les senyories de aquests senyors, que lo meu ànimo no ha pogut comportar de hoir paraules de vostra excel·lència qui són contràries a la vostra ànima e no menys a la honor y fama que de vostra altesa s’espera, car, puix a la divina Providència és stat plasent que vostra magestat resta senyora e regidora de tot l’Imperi Grech, no és possible poder-lo vós regir ne conservar, ans de necessitat se iria a perdre o teniu a pendre marit; per què, senyora, altra volta vos suplicam e us demanam de gràcia que façau lo que us consellam. E serà útil, honor e delit vostre, car nosaltres vos darem tal marit que serà fet a tot lo plaer e consolació vostra, e tal cavaller que sabrà defendre la terra e serà parent del gloriós Tirant, que tots los de l’imperi ne seran molt contents e aconsolats com oiran nomenar que sia parent e criat de Tirant e nodrit en los vostres imperials strados. Per ço, hajam tal resposta de vostra magestat que·ns ne anem aconsolats.
E donà fi en son parlar. E no tardà hun poch spay que, ab vergonya d’estrema gràcia acompanyada, féu la emperadriu resposta de semblants paraules:
–Senyors magnànims e virtuosos, yo us tinch en compte de germans e tinch fe e crehença en les senyories vostres que no·m consellaríeu cosa que fos contrària a mon bé ni a la honor mia, per què yo·m pose soltament e líbera en les mans de les senyories vostres, que façau de mi e tot l’imperi com de cosa vostra.
E tots feren gran reverència a la emperadriu e feren-li infinides gràcies, e anaren-se’n molt contents de la bona resposta que la emperadriu los havia feta.
E los tres reys, ab lo duch de Macedònia, se n’anaren a la cambra de Ypòlit, lo qual los rebé ab molta amor. E recitaren-li tot lo parlament que havien tengut ab la emperadriu e com era contenta de fer tot lo que ells volrien.
Ypòlit se agenollà e féu-los infinides gràcies e fon lo més alegre e content home del món. E prestament lo prengueren e portaren-lo a la cambra de la emperadriu, feren venir lo bisbe de la ciutat e feren-los sposar en presència de la reyna de Ethiòpia e de la reyna de Feç, de la duquessa de Macedònia e de totes les dames de la cort, les quals hi prengueren molt gran plaer e consolació per la molta dolor que havien passada, e dubtaven que no duràs gran temps.
La fama anà per la ciutat com la emperadriu se era sposada ab Ypòlit. Tot lo poble ne fon molt aconsolat e feren gràcies a nostre senyor Déu com tan bon senyor los havia dat, que tots los de la ciutat amaven molt a Ypòlit perquè en lo temps de la necessitat, que ell era capità, los havia ben contractats. Lo següent dia feren molt ben abillar a Ypòlit e a la emperadriu. E totes les dames se abillaren molt bé per fer-li companyia e perquè eren enujades de mal. E feren emparamentar tot lo palau de draps d’or e de seda, axí bé e singularment com jamés fos stat.
E Ypòlit manà que aquell dia, per millor magnificar la festa, que lo rey de Feç prengués benedicció, e lo marqués de Liçana e lo vezcomte de Branches, que era sposat ab una filla de la viuda de Montsant, e molts altres barons e cavallers, qui eren tots sposats, en nombre de XXV, los noms dels quals me obmet per no tenir prolixitat.
Com totes les nóvies foren abillades, Ypòlit, ab bella companyia, se posà primer ab tots los altres sposats, e aprés venia la emperadriu enmig del rey Scariano e del rey de Sicília, les altres nóvies venien aprés acompanyades de molts duchs, comtes e marquesos. E ab gran triümpho anaren a la sglésia e aquí levaren emperador a Ypòlit, e féu lo jurament que de tot son poder defendria la santa mare Sglésia, ab les sirimònies acostumades. E tots los barons e cavallers que aquí present eren, qui vassalls fossen de l’imperi, lo juraren per senyor. E fet lo jurament, donaren la benedicció a l’emperador ab la emperadriu e aprés a totes les altres nóvies.
E fet l’ofici, tornaren-se’n al palau ab aquell orde mateix, ab multitut de trompetes, clarons e anafils, tamborinos e charamites, e altres diversitats d’esturments que per scriptura expremir no·s poria. Del triümphant dinar, demesiada cosa seria devisar la abundància que y era, atesa la condició dels convidats, e de les dances que·s seguiren aprés dinar. E foren fetes singulars festes qui duraren XV dies, e en cascun dia hi foren fetes dances, juntes e torneigs e moltes altres coses de alegria qui feren oblidar les dolors del temps passat. E passades totes les festes, lo rey Scariano pres comiat de l’emperador e de la emperadriu, del rey de Sicília e del rey de Feç e de la reyna, e del duch de Macedònia e de la duquessa, e de tots los barons e cavallers e de totes les dames. E la reyna féu per semblant. E ixqueren de la ciutat ab gran companyia, car l’emperador, ab tota la sua cavalleria, e los reys qui aquí eren, lo acompanyaren una legua e aquí·s partiren.
L’emperador se’n tornà a la ciutat ab la sua cavalleria, e lo rey Scariano, presa la sua gent d’armes, ab salvament, se’n tornà en la sua terra, hon fon ben rebut per sos vasalls.