No passaren molts dies que digueren a l’emperador com Tirant venia ab lo rey de Sicília e altres senyors, qui ja eren a una legua de la ciutat. L’emperador féu exir lo virtuós Ypòlit ab tots los oficials e regidors de la ciutat, e ab tots los nobles e cavallers qui dins la ciutat eren, per rebre aquells. E sa magestat cavalcà ab molt pochs e féu la via del portal de la ciutat ab deliber de aquí sperar-los. La emperadriu ab la excelsa princessa e la reyna de Feç ab totes les altres dames, se posaren molt bé en orde ab singulars abillaments per fer honor als novells hostes, e, devallades en la gran plaça del palau, speraren la lur alegra venguda. E a poch instant, los il·lustríssims reys, ab lo virtuós Tirant, foren prop del portal de la ciutat.
Com l’emperador los véu ja prop de si, passejant ab son cavall anà devers ells ab suaus passos. Lo rey de Sicília, vent-se molt prop de l’emperador, descavalcà ab tots los altres. Com l’emperador los véu a peu, que venien devers ell, devallà del cavall. Lo valerós Tirant donà la honor al rey de Sicília, lo qual, abraçant a l’emperador, donà del genoll en la dura terra per voler-li besar la mà. E la magestat del benigne senyor no u permés, ans prenent-lo del braç levà’l de terra: besà’l tres voltes en la boca mostrant-li amor infinida. Aprés, fon lo segon lo virtuós Tirant, qui, donant del genoll en terra, besà la mà a l’emperador. E l’emperador lo levà de terra e besà’l en la boca. E lo rey de Feç féu lo que havia fet Tirant e l’emperador lo besà axí com havia fet a Tirant. Aprés li besaren la mà tots los altres barons e cavallers, e l’emperador los abraçà a tots e féu-los molta honor.
E tornats tots a cavall, Tirant se mès primer, e aprés venia l’emperador, qui se havia posat lo rey de Sicília a la part dreta e lo rey de Feç a la sinestra, e ell enmig. En tal forma anaren fins que foren a la porta del palau. Aquí l’emperador se aturà e digueren al virtuós Tirant com la emperadriu e la excelsa princessa, la reyna ab totes les abillades dames, eren devallades a la plaça del palau per rebre’ls e fer-los molta honor.
Entrats dins lo palau, Tirant descavalcà, lo rey de Sicília e tots los altres. E l’emperador voltà a cavall e entrà per altra porta. Com fon en la gran plaça, pujà alt en lo cadafal imperial. Com los reys ab lo virtuós Tirant descavalcats foren ab tota la companyia lur, entrant dins lo palau trobaren a l’entrant de la plaça la emperadriu e la excelsa princessa ab totes les dames.
Tirant, per fer major honor al rey de Sicília, lo posà primer e aprés lo rey de Feç. E anaren a fer reverència a la emperadriu e a la princessa, e elles lo<s>182 reberen ab cara afable e feren-los molta honor. Aprés, abraçaren totes les dames e Tirant ab tots los altres seguiren aquell mateix orde. Lo rey de Sicília pres de braç a la emperadriu e lo rey de Feç a la princessa, e Tirant a la reyna de Feç. E cascun cavaller dels altres pres sa dama de braç caminant ab suaus passos, pujaren en lo cadafal hon era l’antich emperador. E feta per tots humil reverència, l’emperador se levà e féu molta honor a tots, fent seure cascú segons son grau, e axí stigueren parlant e solaçant ab les dames per bon spay.
Los novells hostes staven admirats de la molta bellea de les dames e, en special, en aquell spill transcendent e de preclara virtut, la excelsa princessa, qui se era devisada en la següent forma, ço és, de gonella de brocat carmesí de fil d’or tirat, ab la cortapisa lavorada per subtil artefici de perles orientals molt grosses, mesclades ab robins, safirs e maragdes, ab diversos smalts que·s demostraven fulles e flors de gesmir. E sobre la gonella portava una roba francesa de cetí negre de molt resplandent luor, uberta a quatre parts, e totes les ubertures perfilades de amples randes de orfebreria ab diversos smalts ab mànega <e>183 mantellina la dita roba, e per l’orde mateix, perfilades de les dites randes, e era tota forrada de cetí carmesí. E, sobre la roba, portava la devisada senyora cenyit hun cint de fil d’or tirat, tot sembrat de diamants, robins, balaxos, safirs e maragdes molt grossos qui lançaven molt gran resplandor. En los seus pits portava hun reluent carvoncle, del qual, del seu coll, una madexa d’or de fil tirat sostenia, e ligada a la francesa. Sobre los seus daurats cabells, una manyosa tota plena de batents d’or e smaltats, que paria la sua cara que fos de una deessa.
Havent prou festejades les dames, fon hora que digueren a l’emperador com lo dinar era prest. Les taules foren parades e l’emperador se posà en taula e féu seure lo rey de Sicília aprés de la emperadriu. Aprés, la princessa e lo rey de Feç al seu costat, e la reyna, sa muller, aprés d’ell.
Aquell dia Tirant volgué servir de majordom, si bé l’emperador lo pregà molt que·s volgués seure e ell jamés ho volgué fer. Tots los altres barons e cavallers en hun altre cadafal feren passar, hon foren molt noblement servits. E ab molt singular música de ministrés e de altres innumerables sturments, se dinaren ab gran triümpho.
Levades les taules, les dances començaren molt grans. Lo rey de Sicília suplicà a la emperadriu que li fes gràcia de dançar ab ell e la virtuosa senyora li respòs que gran temps havia que dexada se n’era, mas que u faria per contentar-lo. E dançaren los dos moltes dances, car la emperadriu era stada en son temps molt agraciada e dançadora singular. Dançà aprés la excelsa princessa ab Tirant e ab lo rey de Feç, e lo rey de Sicília dançà ab la ínclita reyna de Feç. Aprés dançaren tots los altres nobles e cavallers ab les dames.
E la plaça era plena de la popular gent de la ciutat, qui miraven la tan graciosa festa, e altres qui ballaven de diversos balls, que era una admirable cosa de veure festa de tanta solemnitat per la molta alegria que tenien de la pau e gloriosa victòria que obtesa havien. E d’altra part, per la ciutat se feÿen de altres maneres de solaços, de balls e de jochs de gran alegria, per ço com la magestat de l’emperador havia manat que fos la festa celebrada per VIII dies. De matí anaven a la sglésia, hon se feÿen solemnes professons e oficis, e aprés dinar, dances e gales e coses de alegria.
A la nit, finides les dances, lo sopar fon prest. Menjaren en lo mateix loch ab multitut de antorches e per l’orde mateix. Aprés lo sopar, donaren part a la nit, prengueren licència de l’emperador e de les dames e anaren a les posades, qui ab gran magnificència aparellades eren segons tals senyors eren merexedors. E lo virtuós Tirant no volgué partir-se jamés del rey de Sicília en totes aquestes festes, ans de continu menjaven e dormien ensemps per cobrir la música que era passada entre ell e la princessa. Los altres, cascuns en ses posades e en l’orde ja mencionat, passaren tots los VIII dies festejant. E Tirant cascun dia solicitava ses amors, tenint molts parlaments ab la princessa, suplicant a sa altesa donàs orde que lo lur matrimoni vingués a lur desijada fi, perquè la temor fos apartada, que ab repòs aconseguissen virtuosos delits.
Respòs la princessa en semblant stil.