–Contínua speriència de greus mals e dolors me ha mostrat complanyent als dolorits socórrer, e més de aquelles coses que rahonablement deuen ésser comunes. E per ço, germana e senyora, respondré a vostra justificada demanda, ço és, que us deman de gràcia que no ploreu ni doneu turment a la vostra virtuosa persona, car los mals e aflicions que rahonau no són stats per mi oblidats, segons clara speriència demostra e molt prest molt més se demostrarà, car yo us promet, per l’orde que tinch de cavalleria, que, mijançant lo adjutori divinal, no passarà hun mes que lo duch de Macedònia, ab tots los altres, seran fora de la presó e vendran ací perquè vostra gentilesa sia contenta. E per altra cosa no só vengut ací.
Vehent la virtuosa duquessa de Macedònia les humils e afables paraules del valerós Tirant, lançà’s als seus peus per voler-los-hi besar. La molta virtut de Tirant no u comportà, mas, levant-la de terra, la tornà a besar altra volta. E prenent-se per les mans se assigueren, recitant cascú a l’altre tots los passats mals.
En aquell instant que lo virtuós capità stech festejant les dames e féu parlament de consolació a la duquessa de Macedònia, l’emperador féu tenir lo consell. E preposà’ls la embaxada que lo soldà e lo Turch tramesa havien a Tirant, segons que per Tirant era stat recitat.
E sabuda per tots los del consell la bona nova, foren entre ells de grans altercacions e diferències. Los huns deÿen que Tirant los donàs batalla perquè morissen tots, car Tirant tenia tanta potència que hu no se’n tornaria e que jamés d’aquí avant no tendria negú atreviment de tornar-hi. Los altres deÿen que no era de necessitat dar-los batalla ne posar en perill tanta gent, com los moros eren molts e bons cavallers e, considerant que·s tenien tots per morts, posarien en gran perill los crestians, mas que·ls tinguessen a noves, que, com haurien acabades les vitualles, los pendrien tots per fam o se haurien a donar tots per catius. Los altres consellaven que més valia fer pau ab ells e lexar-los anar, e detenir-se lo soldà e lo Turch e tots los reys e grans senyors en rahenes fins a tant haguessen restituïdes totes les terres que havien preses e los presoners, car, si ells los mataven a tots, prestament farien altres senyors, los quals contínuament farien lur poder en defendre e sostenir totes les forces que tenien preses e seria causa de major guerra, que jamés se’n poria veure la fi.
E vist per lo consell totes les diferències, deliberaren del que era faedor. Trameteren per l’emperador, puix hagueren clos lo consell, e digueren-li les següents paraules:
–Sacra magestat, tot lo consell és de acort que, per dar repòs tranquil·le a la senectut vostra e de tots los vassalls e servidors de tot l’imperi, havem deliberat que per scusar la pèrdua de tanta multitut de gent que en la guerra morrien ans que fos cobrat tot l’Imperi Grech, que consellam a la magestat vostra faça pau final ab lo gran soldà e ab lo Turch, e ab tots los altres grans senyors qui són en lur companyia, ab pacte e condició tal que·s posen en poder de vostra excel·lència com a presoners e que jamés exiran de presó fins a tant que complit hagen tot lo que han ofert. E los altres moros que se’n vagen tots a peu e sens armes.
De aquest deliber fon l’emperador molt content, com tan bé consellat lo havien. E ixqueren tots del consell. E l’emperador se n’anà a la cambra de la princessa, hon trobà lo virtuós Tirant, e pres-lo per la mà e féu-lo seure al seu costat ab molt gran amor. E dix-li lo voler seu en stil de semblants paraules.