–Senyor de gran excel·lència, la magestat vostra deu saber com la causa de la mia venguda és per significar a vostra altesa com lo soldà e lo Gran Turch me han tramés embaxada, la qual té, en efecte, moltes condicions tocants a vostra sacra magestat. E per quant a mi fóra gran presumpció e atreviment de fer deliberació alguna ne retre resposta sens licència ne exprés manament de la magestat vostra, per què us suplich que sia de vostra mercé que en lo sacre consell vostre sia ben vist e determenat lo que fer-se deu a fi que en sdevenidor, si altre cars se’n seguia, a càrrech meu no pogués ésser imputat.
»La qual embaxada conté com lo soldà e lo Gran Turch demanen a la magestat vostra pau e treva per a tres mesos o per a més, tant com la vostra excel·lència volrà. E si volrà pau final per a cent e hun any, que ells seran contents; e fer liga e germandat ab la magestat vostra, amichs dels amichs e enemichs dels enemichs. E si açò volrà fer la magestat vostra, que ells se’n tornaran en lurs terres e us buydaran tot l’imperi e restituiran-vos totes les ciutats e viles que us han preses en tot l’imperi, que·s mostraran per vostra magestat ésser jamés posseïdes. E més, vos daran e restituiran tots los presoners e catius crestians qui seran trobats en totes les terres, axí del soldà com del Turch. E si açò la magestat vostra no volrà fer, que m’aparelle de la batalla, que, cobrada per ells la resposta de mi, ells seran davant lo meu camp lo més prest que poran per dar-me batalla.
Respòs l’emperador en la forma següent:
–Virtuós capità nostre e fill, nós vos tenim en stima tal que confiam de la vostra molta discreció e virtut, que en majors coses que aquestes daríeu rahó e pendríeu lo partit més útil e de major honor a la corona de l’Imperi Grech. E nós haguérem per acceptable tot lo que per vós fos stat deliberat e mès en execució. Mas, per tant que lo voler vostre sia més content, ne faré tenir consell.
Lo magnànim emperador manà que prestament lo consell fos ajustat perquè Tirant se’n pogués tornar al camp. E Tirant, presa licència de l’emperador, se n’anà a fer reverència a la emperadriu e a la virtuosa princessa. E trobà-les ensemps en la cambra de la princessa, per ço que la princessa fengia ésser malalta e la emperadriu era venguda per visitar-la.
E la emperadriu féu grandíssima festa a Tirant e rebé’l ab cara molt afable, fent-li moltes carícies per ço com lo havien mester. E la virtuosa princessa fengí la festa molt freda, per dissimular lo que era stat en la nit passada. Aquí parlaren de moltes coses, en special la princessa demanà a Tirant si sabia ni sentia certenitat alguna de la venguda de la reyna de Ethiòpia.
Respòs Tirant:
–Senyora de preclara virtut, tres dies ha que per hun correu del rey Scariano fuy avisat per letra sua, mencionant-me que li fes tanta gràcia que no volgués dar la batalla als moros fins a tant que ell s’i pogués trobar, que altra cosa més en lo món no desijava, que ell me feÿa cert que dins XV dies seria ab mi.
La princessa dix:
–Capità senyor, cosa en lo món no desige tant com de veure aquexa reyna, car he hoït dir que és dotada de bellea que en lo món no·s trobaria tal.
Respòs Tirant:
–Senyora, dit-vos han veritat, que, aprés la magestat vostra, no crech més bella dona sia, ne més virtuosa en lo món no poria ésser trobada. E aqueix mateix desig té ella de veure vostra altesa. E per pus no ve ací, sinó per les tantes perfeccions que ha de vós hoïdes mencionar.
E parlant axí Tirant a la emperadriu e ab la princessa, e departint e solaçant de coses de plaer, entrà per la cambra la dolorosa Stephania, duquessa de Macedònia, vestida de burell o àbit de les virtuoses de alta religió menoretes, car, per l’absència de l’il·lustre e de preclara virtut Diafebus, duch de Macedònia e marit seu, se ere posada en religió e no n’era volguda exir fins aquell benaventurat dia per hon pensava atényer la fi de sos mals.
E lançant-se als peus de Tirant, ab veus doloroses cridà, decorrent los seus ulls abundants làgremes, fent principi a la següent lamentació.