–Lo desig de tostemps servir-te, ab la speriència de tanta gentilea e la suavitat de les tues paraules, me han conduÿda en tan alt grau de amor que afectadament vull encara major mal que morir per tu, senyor Tirant, merexedor, no de hun regne o imperi, mas de senyorejar lo món, obeynt-te, ensemps ab los mortals, la mar, los vents y la fortuna. Ara só alegra dels meus passats mals e dans, puix la tua gratitut los accepta, e·m semblen pochs a sguart dels que per tu passar se deuen. Mas no és novella cosa al teu noble costum, perquè tostemps vers mi he coneguda molta virtut e amor. Dexa’m, senyor, besar-te los peus, que no sé per hon comence a regraciar-te les honors e gràcies que a mi, poch merexedora, liberalment atorgues. Dius que·m faràs parenta afixa a la casa de Bretanya, mesclant la mia sanch ab la de Roca Salada. A mi, senyor, és infinida gràcia que serventa o cativa tua y dels teus lo restant de ma vida me atorgues despendre. Gran socors lo meu trist cor ha rebut de les tues gracioses paraules, mas no·t desplàcia de matrimoni fer-me deliura, perquè contrasta la subjugació de nosaltres, dones, a la libertat que, per a plaure e servir-te, infinidament stime.
Larga disputa fon de Tirant ab aquesta donzella per lo matrimoni que aquella ab lo senyor d’Agramunt deliberava, assinant-li diverses rahons, al·legant moltes santes autoritats, per les quals Plaerdemavida, aprés de honestíssimes defenses, consentint a la voluntat de Tirant, en poques paraules hun poch spay tardà respondre.