–No vol la inmensa bondat de nostre senyor Déu que negú, per gran peccador que sia, que, si·s penit de les offenses que ha comeses contra ell e li demana perdó, que liberalment no li perdone. Quant més dech fer yo, qui só hun gran peccador que, si no perdone, Déu no·m perdonarà Per què·t dich, cosín germà, tu deus viure e yo morir. E si la tua benignitat vol hoyr les mies pregàries, plàcia’t que la tua bondat excel·lesca la mia ira. E si tu no fosses en necessitat de confort tant com est, yo me’n dolria axí com de home qui la nostra amistat e deute havies guastat. Emperò, no vull que tu ni negú en aquest cars puga dir que per lo teu defalt la mia molta amor que·t porte sia gens desminuïda, ans per obres manifestaré molt prest que la mia amor aumentarà en tu en tanta quantitat que serà plaer a tu e a tots los que desijen lo teu bé e honor. Per què, obre los ulls de l’intel·lecte e regonex-te, dóna loch a la rahó, desvia e refrena lo desijós apetit de anar en terra stranya, e vulles despendre lo temps en tals cavalleries qui aumentaran lo teu stat, honor e fama. E a tu no és cosa convenient ni honesta que en anar-te’n te dispongues, encara que fosses cert de atényer hun gran heretatge, car tu fugir-ne deuries si guardes lo que la vera amicícia requir. E si fas lo contrari, te fas cert que serà causa de la tua gran perdició. En açò, lo rey e la reyna pregaren molt a Tirant e al senyor d’Agramunt que la pau fos feta e entre ells hagués bona amor e concòrdia. E axí fon fet. E partint tots de allí ensemps, anaren al strado hon stava Plaerdemavida ab gran triümpho e lo senyor d’Agramunt li féu present de tals paraules.