–Conexent quants generosos coratges los infortunis fan sforçar en los adversos cassos, per manifestar a les gents l’ànimo que tenen, stimant que tant stremes dolors e no poquetes pèrdues com les mies Déu ho ha permés per aument de major honor e glòria mia, e per exercici de ma paciència e, si a molts enamorada querella ha fets animosos, de tal fe són dignes emprenedors e seguidors. ¿Què restarà de present lo món, de cavallers axí despullat que la persona real de tan justíssima querella defensor ne protector no trobe? Per què dich a tu, capità virtuós, qui est cap de la secular potència, spasa e coltell defenedor de la sancta religió crestiana, que, puix veig ma senyora la reyna que s’és feta crestiana, yo de bon grat vull seguir les sues virtuoses obres. Per què·t prech que·m vulles dar lo sanct babtisme e que vulles ésser ab mi germà d’armes tant e tan longament com la vida nos acompanyarà, essent amich de l’amich e enemich de l’enemich. Si a tu vendrà en grat, ho tindré a molta gràcia. Emperò, ans que yo·m batege, vull ésser adoctrinat de la santa ley crestiana e saber quina cosa és la Trinitat, a fi que ab major devoció yo puixa rebre aquell sant sagrament del babtisme. E si neguna cosa y sabs, la’m vulles reduyr a memòria. Mas pens que segons los actes virtuosos que·t veig obrar, que tu has més aprés en l’art de cavalleria y en lo fet de les armes que no en declarar los fets de la Santa Scriptura.
Respòs Tirant:
–Senyor, yo no y sé molt, però yo us diré lo que n’é aprés en lo temps de ma puerícia, car la sancta ley crestiana no vol ni consent que los cathòlichs crestians hagen a creure ab rahons ni ab proves, sinó per sola fe. E aquesta matèria és tan alta que, qui més hi vol saber, menys hi sab, sinó aquell a qui Déu dóna la intel·ligència per pura gràcia. E per bé que yo seguexqua la pràtica e l’estil de les armes, me és de necessitat saber axí en les coses sperituals com en les temporals. Emperò, per bé que yo no sia home de tan gran sciència com seria necessari per parlar de semblant matèria de la Trinitat, qui és tan alta que haveu mester molt que alseu l’enteniment, e encara haureu molt a fer en poder-ho compendre.
Tirant, lo millor que sabé e pogué, li declarà de nostra fe tot lo que hun crestianíssim e devot cavaller y pot entendre, en tal manera que lo rey ne restà molt content y aconsolat, per què, ab la devoció que ell venia al sanct babtisme, per obra del sanct Sperit ell comprengué tant nostra fe com si tota sa vida fos estat crestià. Y ab alegria inestimable dix lo rey:
–Capità virtuós, no poguera jamés creure que per a ésser cavaller poguesses tant saber en los fets de la Trenitat, e tu n’has parlat tan altament que jamés pensara que lo teu enteniment fos tan subtil en dar-m’o axí entenent com ho has fet. E més notícia me has donada de la fe crestiana tu sol que no feren aquells frares que en ma companyia staven. Ara·t prech que·m vulles dir qual és lo major bé de aquest món, car per gràcia de Déu yo tinch bé compresa la santa Trinitat e, de continent que m’o hauràs dit, yo·m faré crestià.
Tirant, que véu la bona voluntat del rey, pres-se a dir en la forma que hoyreu.