–Senyora, molt me tarda vos ves en camisa o tota nua en lo lit. Yo no vull vostra corona ni la senyoria de aquella. Dau-me tots mos drets a mi pertanyents segons mana la santa mare Sglésia, dient semblants paraules: Si les donzelles ab treball són ajustades a matrimoni verdader, qui pot e no u fa, pecca mortalment, si en lo matrimoni no s’i segueix còpula. E par a mi, senyora, que si vós amau lo cors, també deveu amar la mia ànima, e l’altesa vostra no deu consentir yo voluntàriament hagués a peccar. E sabeu bé que l’home qui va en armes stant en peccat mortal, Déu no li vol haver mercé.
E per les paraules no stava Tirant de començar-la a despullar la roba e a descordar la gonella, besant-la infinides vegades, dient:
–Una hora me par hun any que siam en lo lit. Puix Déu m’à donat tant de bé, tinch dubte de perdre aquell.
Dix Plaerdemavida:
–¡Ay, senyor! ¿Per a què voleu sperar lo lit? Sinó damunt les sues robes, perquè facen més verdader testimoni, e nosaltres tancarem los ulls e direm que no havem vist res, car si a sa altesa sperau que·s sia despullada, de ací al matí n’i ha. Aprés, nostre Senyor poria-us demanar les penes de cavaller repropi d’amor, si en semblant cars fallíeu o inconvenient negú se seguia. No u volríeu, per tot lo món E per vós ésser tan civil enamorat, nostre Senyor no us volria més dar tal bocí, ni tendria més que dar per a vós, car no sé home en lo món qui no·l se n’enviàs encara que fos cert que se’n degués ofegar.
Respòs la princessa:
–Calla, enemiga de tota bondat No pensara jamés de tu, Plaerdemavida, que tinguesses tanta crueldat, car fins al dia de huy t’é tenguda en compte de mare e de germana, e ara·t tinch en compte de madastra per los reprovats consells que dones contra mi.
En aquest punt Tirant la hagué acabada de descordar e, al braç, la posà sobre lo lit. Com la princessa se véu en tan stret pas, que Tirant despullat se era mès al seu costat e treballava ab la artelleria per entrar en lo castell, y ella, vehent que per força d’armes no·l podia defendre, pensà si ab les armes de les dones si·l poria fer stalvi e, ab los ulls destil·lant vives làgrimes, féu principi a una tal lamentació.