–A mi fóra stat de molta glòria jamés del vostre valer agués atesa conexença, perquè no fos stada forçada en tan alt grau servir, puix ab tan tarda pietat vos veig moure a dolre-us de aquell que en les armes se troba lo més ben afortunat y en amors lo més malfadat, dolent-me de mi, qui la major part de la vida que per causa vostra de mi tinch ja absenta. E vostra altesa serà causa de fer-me viure dolorosa, car com veig que sou donzella per Déu ab tantes virtuts creada, tinch per impossible fallir-vos lo major do de gràcia que natura pot donar, ço és, amor qui us fall, que no amau axí com deuríeu a qui n’és merexedor, qui ha tan lealment servida la magestat vostra. ¿Ab quin bon cor vos puix yo tan ben servir, que us veja posseyr tanta ingratitut? Si aquesta pena creÿa fos semblant a moltes altres que ja sentides he, e que la selcitut vostra pogués sentir aquella glòria que altres donzelles han sentit, Déu per sola mercé me atorgàs vos fes conéxer e veure aquella glòria dels enamorats en aquesta <vida>131 e lo delit que ab si porta. E de ací tinch cosa per a mi certa, conexent vostra altesa lo que yo dich, sereu digna d’estar entre les benaventurades qui bé han amat de eterna lahor en vida. Però a vostra selcitut ne pren axí com en aquell qui sent la odor de la vianda e no·n gusta. Si la altesa vostra gustàs la sua dolçor e lo que en sí porta, e morint, en aquell cars reviuríeu en gloriosa fama. Però, senyora, puix veig a mon senyor Tirant no amau, no és rahó ameu a negú dels seus. Encara vendrà temps que vós lo plorareu, a ell e als seus, e us arrapareu los ulls e la cara, e malayreu lo dia e la nit e, encara, la vostra vida. Car yo sé que Tirant, lo jorn que porà cavalcar, vehent la gran descontentació de vostra altesa, se n’irà en la sua terra, e tots los altres per amor d’ell, e vós restareu axí com sou merexedora, e tot l’imperi se perdrà. E com sereu morta e vendreu davant lo juhí de nostre Senyor, demanar-vos à comte de la vida vostra en stil de semblants paraules.