CAPÍTOL CCV

LO VOT QUE FA LO CONESTABLE

–Ab paraules suaus asajaré si de tan deslimitat desig me pogués retraure; però puix veig ja lo foch ensés de mon leal voler, lo qual porte a Tirant, resestint, més aumenta, puix ab novella sperança <de>98 restaurar ma vida e, per satisfer al gran voler que tinch en les armes, fas vot, a Déu e a aquella gentil dama de qui só catiu, de portar senyal en la barba, ni menjar carn, ni <estar>99 asegut, fins a tant la bandera del gran soldà dins batalla campal haja presa, ço és, la bandera vermella hon és pintada la òstia e lo càlzer, e ab açò sia mon vot deliure.

Féu-se avant Ypòlit e posà lo peu sobre lo coll del moro, e en stil de semblants paraules féu lo següent vot.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior