Com l’emperador hagué lestes les letres e sabé en quina disposició stava tota la sua gent, quant staven smayats e temerosos, dubtà si daria la letra a Tirant o si speraria que fos del tot guarit; e ab tal deliber dexà passar III dies sens manifestar-ho. Aprés donà la letra a sa filla, Carmesina, que la y donàs, pregant-lo que tan prest com pogués cavalcar que volgués anar al camp.
Com la princessa fon dins la cambra e véu a Tirant, ab cara molt afable anà devers ell e dix-li semblants paraules:
–Flor dels millors, ¡veu’s ací com tots los del vostre camp criden: «¡Fam, fam! ¿E hon és aquell virtuós cavaller qui·ns solia dar honorosa vida, hon és aquell vencedor de batalles? La nostra sperança és tota perduda si aquell invencible cavaller no ve.» Trameten-vos aquesta letra, e lo sobrescrit diu: «Sia dada al millor de tots los cavallers.» Que, sinó a tu, altri no s’i deu entendre.
Tirant pres la letra e legí-la. Aprés la mostrà a la emperadriu e tots la veren. La princessa féu principi a hun tal parlar.
–Si de grat vos venia, noble capità, de anar lla hon se fan les forts e cruels batalles, memòria de fama gloriosa ne poríeu aconseguir, car per virtut de la vostra anada tots los turchs seran vençuts, car sol per la vostra vista restaran tant temerosos que no poran alçar les mans contra les vostres forçes. E serà dar compliment al virtuós desig, lo que haveu començat. E de açò fareu gran servey a la magestat del senyor emperador, a la senyora emperadriu, e a mi gran plaer. E si per amor de nosaltres no u volreu fer, feu-ho per la vostra molta virtut e bondat.
Respòs Tirant:
–No fretura a mi pregar la altesa vostra, com los prechs de la magestat del senyor emperador són a mi aspres manaments e la excel·lència sua no deu a mi pregar, mas manar-me com a hun simple servidor seu qui·l desija molt servir. E la celsitut vostra sab bé quant vos desige servir, que no és cosa en lo món que a mi fos possible de fer que per la altesa vostra me fos manat que yo no u complís, encara que fos cert de perdre’n la vida, ¡quant més en les coses qui són en aument de honor e prosperitat vostra! E poreu dir a la magestat del senyor emperador e de la senyora emperadriu, qui ací present és, e per la celsitut vostra faré tostemps tot lo que·m serà manat tant com la vida m’acompanyarà.
E pres-li les mans e besà-les-hi, mig per força e mig per grat.
Aprés la emperadriu se levà de lla hon seÿa e posà’s al cap de la cambra ab lo psaltiri en la mà, e pres-se a dir ores ab una donzella que li ajudava. La princessa restà ab Tirant, ab Stephania e la Viuda Reposada e Plaerdemavida, que li feÿen companyia. E Tirant li prenia molt sovint les mans e les hi besava. E la princessa no pogué comportar que no li digués paraules de semblant stil acompanyades.