💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2014-07-15_art_estimar_5 › index.html captured on 2024-12-17 at 10:28:40.
⬅️ Previous capture (2024-06-16)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html> <html lang="ca"> <head> <meta charset="utf-8"> <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0"> <meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala"> <title>L'art d'estimar d'Eric Fromm V - Gamifica't!</title> <link rel="stylesheet" href="../../static/style.css"> <link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg"> </head> <body> <header class="header"> <a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a> <a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" alt="Logo Gamifica't"></a> <nav class="header-right"> <a href="../">Blog</a> <a href="../../projectes/">Projectes</a> <a href="../../glossari/">Glossari</a> <a href="../../contacte/">Contacte</a> <a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" alt="RSS Gamifica't"></a> </nav> </header> <main id="main"> <div class="page"> <div class="blog-post"> <h1>L'art d'estimar d'Eric Fromm V</h1> <p class="meta">2014-07-15</p> <p>L’art d’estimar. Erich Fromm. La Butxaca. TraducciĂł Imma Estany.</p> <h2>II La teoria de l’amor. Quarta part</h2> <h3>L’amor entre pare i fill</h3> <p>La mare Ă©s l’escalfor, la mare Ă©s aliments, la mare Ă©s l’estat eufòric de la satisfacciĂł i la seguretat (…) Quan l’infant creix i es desenvolupa, passa a ser capaç de percebre les coses tal com sĂłn (…) aprèn a percebre moltes altres coses com a realitats diferents (…) aprèn a donar-los un nom (…) a manejar-les (…) M’estimen perquè sĂłc. Aquesta experiència de ser estimat per la mare Ă©s una experiència passiva. No he de fer res per ser estimat –l’amor de la mare Ă©s incondicional. (…)</p> <p>Per a molts infants de menys de vuit anys i mig a deu, el problema quasi exclusivament Ă©s el fet de ser estimat –ser estimat pel que un Ă©s. Fins a aquesta edad, l’infant encara no estima; respon agraĂŻt, alegre en ser estimat. En aquest punt del desenvolupament de l’infant, entra en joc un altre factor: la nova sensaciĂł de produir amor per la pròpia activitat. Per primera vegada, l’infant pensa a donar alguna cosa a la mare (o al pare) o fer alguna cosa –un poema, un dibuix, el que sigui.</p> <p>Per primera vegada en la vida d’un infant la idea de l’amor Ă©s transformada de ser estimat a estimar, a crear amor. (…) MĂ©s endavant, l’infant, que ja pot ser un adolescent, ha superat el seu egocentrisme; l’altra persona ja no Ă©s bĂ sicament un mitjĂ per a la satisfacciĂł de les seves pròpies necessitats (…)</p> <p>Ara, donar Ă©s mĂ©s satisfactori, produeix mĂ©s alegria, que no pas rebre; estimar Ă©s ara mĂ©s important fins i tot que ser estimat (…) L’amor infantil segueix el principi “Estimo perquè sĂłc estimat”. L’amor madur segueix el principi “sĂłc estimat perquè estimo”. I l’amor immadur diu: “T’estimo perquè et necessito”. I l’amor madur diu: “Et necessito perquè t’estimo”. (p.53)</p> <p>Estretament relacionat amb el desenvolupament de la capacitat d’estimar hi ha el desenvolupament de l’objecte de l’amor (…) Però dia a dia es fa mĂ©s independent: aprèn a caminar, a parlar, a explorar el mĂłn per si mateix; la relacio amb la mare perd part de la seva significaciĂł vital i, al mateix temps, la relaciĂł amb el pare es va fent cada vegada mĂ©s important.</p> <p>A fi de comprendre el pas de la mare al pare, hem de considerar les diferències Essentials de qualitat entre l’amor maternal i paternal. L’amor de la mare Ă©s incondicional i correspon a un dels anhels mĂ©s profuns, no nomĂ©s de l’infant, sino de tot Ă©sser humĂ ; d’altra banda, ser estimat per un mèrit propi, perquè un ho mereix, sempre deixa un dubte; potser no vaig agradar a la persona que vull que m’estimi, potser això o allò, sempre hi ha un cert temor que l’amor pugui desaparèixer.</p> <p>A mĂ©s, l’amor “merescut” Ă©s fĂ cil que causi la sensaciĂł amarga que un no Ă©s estimat per si mateix, que un Ă©s estimat nomĂ©s perquè agrada, que, en una darrera anĂ lisi, un no Ă©s gens estimat, sinĂł utilitzat. (…) En la naturalesa de l’amor paternal radica el fet que l’obediència passa a ser la principal virtud i la desobediència porta al cĂ stig, la retirada de l’amor paternal (…)</p> <p>En un cas ideal, l’amor de la mare no intenta evitar que el fill creixi, no intenta premiar la indefensiĂł. La mare hauria de tenir fe en la vida i, per tant, no angoixar-se massa, i aixĂ no contagiar al nen amb la seva ansietat. Una part de la seva vida hauria de vesar sobre el desig que el fill arribi a ser independent i, finalment, se separi d’ella. L’amor del pare hauria d’estar guiat per principis i expectativas; hauria de ser pacient i tolerant, i no amenazador i autoritari. Hauria de donar al fill en formaciĂł una sensaciĂł creixent de competència i, finalment, permetre-li convertir-se en la seva pròpia autoritat i prescindir de la del pare.</p> <p>Finalment, la persona madura ha arribat al punt en què ell Ă©s la seva pròpia mare i el seu propi pare. Es podria dir que tĂ© consciència materna (capacitat d’estimar) i paterna (raĂł i seny). (…) Si nomĂ©s conservĂ©s la consciència paterna, es tornaria sever i inhumĂ . Si nomĂ©s conservĂ©s la consciència materna, tindria tendència a perdre el seny i a posar-se traves a ell mateix i als altres en el seu desenvolupament. (…)</p> <p>En el fracĂ s d’aquesta evoluciĂł radica la causa bĂ sica de la neurosi. (…) Una causa del comportament neuròtic pot estar en el fet que un noi tingui una mare que l’estima però que Ă©s massa indulgent o dominant, i un pare feble i desinteressat. En aquest cas el noi pot quedar lligat al vincle inicial amb la mare i convertir-se en una persona que n’és dependent, que se sent indefensa (…) i que li falten qualitats paternes: disciplina, independencia i capacitat de dominar la vida per si mateix. Pot intentar trobar “mares” en tothom. D’altra banda, si la mare Ă©s freda, insensible i dominant, ell pot transferir la necessitat de protecciĂł materna al seu pare, i a posteriors figures paternes. (…) (p.58)</p> <p><a href="../2014-07-16_art_estimar_6/index.html">L'art d'estimar d'Eric Fromm (VI)</a></p> </div> </div> </main> <footer> Internets duals: gemini://gamifi.cat<br> <a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a><br> ♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥ </footer> </body> </html>