💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-09-01_familia_humana › index.html captured on 2024-12-17 at 10:18:57.
⬅️ Previous capture (2024-06-16)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html> <html lang="ca"> <head> <meta charset="utf-8"> <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0"> <meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala"> <title>Història humanitat: La famĂlia humana - Gamifica't!</title> <link rel="stylesheet" href="../../static/style.css"> <link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg"> </head> <body> <header class="header"> <a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a> <a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" alt="Logo Gamifica't"></a> <nav class="header-right"> <a href="../">Blog</a> <a href="../../projectes/">Projectes</a> <a href="../../glossari/">Glossari</a> <a href="../../contacte/">Contacte</a> <a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" alt="RSS Gamifica't"></a> </nav> </header> <main id="main"> <div class="page"> <div class="blog-post"> <h1>Història humanitat: La famĂlia humana</h1> <p class="meta">2013-09-01</p> <h2>IntroducciĂł</h2> <p>Per a qui vulgui seguir el curs <em>A Brief History of Humankind</em> (Una breu història de la humanitat), aquĂ resumeixo <em>La famĂlia humana</em>, primera part del primer gran tema: <em>La revoluciĂł cognitiva</em>.</p> <p><a href="../2013-08-25_breu_historia_humanitat/index.html">Resum del curs</a></p> <h2>Continguts</h2> <h3>Els primers homĂnids</h3> <h4>De la fĂsica la història</h4> <p>Fa 13 milions, amb l’explosiĂł del que anomenem Big Bang, pren forma el que coneixem univers, configurat per matèria, energia, temps i espai. Aquests elements sĂłn estudiats per la fĂsica. De les lleis de la fĂsica passem a estructures d’à toms i molècules i les seves interaccions, que sĂłn explicades per la quĂmica.</p> <p>Per certes combinacions de partĂcules quĂmiques, fa 4 milions d’anys, apareixen els primers organismes, la ciència dels quals estudia la biologia. Quan els organismes es tornen mĂ©s complexos, mĂ©s complexes sĂłn les seves interaccions. Les estructures dels organismes complexos Ă©s concreten en la seva cultura. Finalment, l’evoluciĂł i les interaccions entre les cultures sĂłn el que construeixen la història de la humanitat.</p> <h4>Revolucions que modifiquen comportaments</h4> <ul> <li>Cognitiva</li> </ul> <p>Uns 70.000 anys enrere vam adquirir facultats cognitives (pensar, recordar, comunicar, aprendre) que ens van aportar poder i la rellevĂ ncia de l’espècie.</p> <ul> <li>AgrĂcola</li> </ul> <p>Uns 12.000 anys enrere vam començar a domesticar els animals i a construir poblats i ciutats, organitzant-nos en societats mĂ©s complexes.</p> <ul> <li>CientĂfica</li> </ul> <p>Fa nomĂ©s 500 anys vam començar a adquirir mĂ©s poder i aquest esta provocant canvis en les polĂtiques dels segles XX i XXI.</p> <h4>Com van desaparèixer les altres espècies homĂnides?</h4> <p>Des de fa 2 milions d’anys fins en fa nomĂ©s 10.000 anys, vĂ ries espècies van conviure simultĂ niament. Fins fa uns 100.000 anys hi havia almenys 6 espècies diferents d’homĂnids. Ara, nomĂ©s quedem nosaltres: els Homo Sapiens. Com Ă©s que van desaparèixer els altres?</p> <p>Algunes de les espècies d’homĂnids que van cohabitar amb els Homo Sapiens sĂłn:</p> <ul> <li>HOMO NEANDERTHALENSIS (Neander Valley, Alemanya).</li> <li>HOMO SOLOENSIS (Solo Valley, Java, Indonesia)</li> <li>HOMO FLORESIENSIS (Flores Island, Indonesia) 1m. d’alt i 25 kg de pes</li> <li>HOMO ERECTUS (1.80-1.90m). Fa 1.5 milions d’anys apareix i desapareix fa 500.000 anys.</li> <li>HOMO DENISOVA (RĂşssia 2010. Fòssil dit humĂ trobat amb un altre ADN)</li> </ul> <p>I molts altres mĂ©s.</p> <h3>El creixement del cervell i el bipedisme</h3> <p>Tenir un cervell molt gran pot no ser una avantatge: pesa mĂ©s, gasta mĂ©s energia i fa que siguem mĂ©s dèbils fĂsicament, ja que fa tenir els mĂşsculs del cos menys desenvolupats, cosa que ens fa mĂ©s febles davant d’un altre animal del mateix pes que nosaltres. Un cervell humĂ consumeix un 25% de l’energia corporal en estat de repòs.</p> <p>D’altra banda, ens vam començar a posar drets fa nomĂ©s 2.5 milions d’anys. I aixĂ va ser com vam començar a fer servir les mans per comunicar, usar instruments i desenvolupar la psicomotricitat fina.</p> <p>Posar-se dret Ă©s un gran canvi anatòmic al que encara no estem acostumats i d’aquĂ el mal d’esquena: estem encara en adaptaciĂł al bipedisme. Les dones paguen extra: cada cop neixen nens amb cervells mĂ©s grans però les dones cada cop tenen els malucs mĂ©s estrets a causa del bipedisme. El resultat Ă©s que hi havia mĂ©s mortalitat infantil. Sobreviuen els que neixen abans perquè el cervell subdesenvolupat Ă©s mĂ©s plĂ stic.</p> <h3>El "Top predator"</h3> <h4>EducaciĂł i sociabilitzaciĂł</h4> <p>Quan naixem som mĂ©s influenciables que els altres animals perquè naixem amb el cervell a mig desenvolupar. Per això la resta dels animals ja neixen i caminen, per exemple. Ells neixen amb el cervell mĂ©s desenvolupat que els dels humans. La societat estava organitzada en tribus (primeres organitzacions que asseguren supervivència).</p> <h4>Aprenentatge i demarcaciĂł</h4> <p>Fa 100.000 anys vam passar del mig a dalt de tot de la cadena alimentĂ ria. Com apunta el professor del curs, Yuval Noah Harari, ens podrĂem considerar “ovelles armades però no preparades per a tot el que som capaços de fer”.</p> <p>Com vam saltar al TOP PREDATOR? Una de les eines que va ajudar a fer aquest salt Ă©s sens dubte l’ús del foc, que es va començar a utilitzar fa 500.000 anys. A mĂ©s de servir d’arma i produir escalfor i llum, el foc permet cuinar els aliments, fent estalviar al cos una gran quantitat d’energia. Els aliments cuits sĂłn mĂ©s fĂ cils de digerir. Aquest estalvi energètic possibilitat tambĂ© el creixement del cervell. Mastegar tambĂ© Ă©s mĂ©s fĂ cil quan es tracta d’aliments cuinats i, a mĂ©s, cuinar els aliments, mata microbis.</p> <p>El poder dels animals estĂ en les seves habilitats fĂsiques: del seu cos en comuniĂł amb la natura. El poder dels humans, però, estĂ al seu cervell.</p> <h3>Teories sobre l'evoluciĂł humana</h3> <p>A. La primera dedueix que som una mescla entre Homo Sapiens i altres espècies. Els africans serien els Homo Sapiens purs. De ser certa, implicaria certs malestars polĂtics.</p> <p>B. La teoria del reemplaçament genètic apunta a que som una espècie sense hibridaciĂł perquè les espècies homĂnides no eren genèticament compatibles. Els altres es van extingir i nomĂ©s quedem nosaltres. És la teoria mĂ©s acceptada per còmoda.</p> <p>La cosa Ă©s que cada vegada hi ha mĂ©s informaciĂł genètica respecte a les espècies homĂnides que van desaparèixer. I per incòmode que sembli, hi ha humans actuals que tenen gens Neandertal. Hi ha un 4% de genètica neanderthal a les poblacions d’Europa i l’Orient MitjĂ . Al 2010 es va descobrir una nova espècie homĂnida, anomenat HOMO DENISOVA. Aquest homĂnid compartia el 6% de gens amb els aborĂgens australians i de Melanèsia.</p> <h4>Per què s’extingeixen els Neandertals?</h4> <p>Una hipòtesi apunta a una millor adaptaciĂł dels cromanyons per tenir millors tècniques. Una altra, apunta al genocidi per intolerĂ ncia, una de les caracterĂstiques mĂ©s genèticament humanes. La “Marca Sapiens”.</p> </div> </div> </main> <footer> Internets duals: gemini://gamifi.cat<br> <a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a><br> ♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥ </footer> </body> </html>