💾 Archived View for gamifi.cat › blog › 2013-12-26_historia_llenguatge_2 › index.html captured on 2024-09-29 at 01:57:27.
⬅️ Previous capture (2024-06-16)
-=-=-=-=-=-=-
<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8">
<meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0">
<meta name="keywords" content="blog, cultura lliure, internet, programari lliure, snap, gemini, fediverse, llengua catalana, catala">
<title>La història més bonica del llenguatge (II) - Gamifica't!</title>
<link rel="stylesheet" href="../../static/style.css">
<link rel="shortcurt icon" type="image/svg" href="../../img/favicon.svg">
</head>
<body>
<header class="header">
<a href="#main" class="skip">Salt al contingut</a>
<a href="../../" class="logo" ><img src="../../img/logo.svg" width="300" alt="Logo Gamifica't"></a>
<nav class="header-right">
<a href="../">Blog</a>
<a href="../../projectes/">Projectes</a>
<a href="../../glossari/">Glossari</a>
<a href="../../contacte/">Contacte</a>
<a href="../../blog.xml" class="logo" ><img src="../../img/rss.png" width="32" alt="RSS Gamifica't"></a>
</nav>
</header>
<main id="main">
<div class="page">
<div class="blog-post">
<h1>La història més bonica del llenguatge (II)</h1>
<p class="meta">2013-12-26</p>
<p>La història més bonica del llenguatge. Pascal Picq, Laurent Sagart, Ghislaine Dehaene, Cécile Lestienne. De bat a bat. 84-92440-24-5.</p>
<h2>Tercera Part. El renaixement de la paraula.</h2>
<h3>CapĂtol 1. El saber del nadĂł</h3>
<p>La veu de la mama. El psicolingüista Jacques Mehler va demostrar vint anys enrere que un nounat de 3 o 4 dies no aconsegueix discriminar dues veus de dones desconegudes. En canvi, reconeix la diferència entre la veu de la mare i la d’una altra dona que parla al seu fill!. I fins i tot, reconeix la seva llengua materna.</p>
<p>“Ba-be-bi-bo-bu”. Arribem a la clà ssica pregunta: ¿aquestes competències són innates o adquirides?. Aquest és el debat. Tothom reconeix que el llenguatge és adquirit. El tema controvertit són els mecanismes cerebrals que permeten que parlem. Primera hipótesis: l’evolució ens va donar un cervell més gran i més complex que ens fa inventar el llenguatge complex: la parla, la música o les matemà tiques. Segona hipòtesi: la nostra història evolutiva ens devia atorgar un sistema de comunicació particular i singular, el llenguatge. (…)</p>
<p>ÂżQuins arguments tenen els que pensen que el cervell humĂ no tĂ© un sistema especĂfic innat pel llenguatge?. No en som conscients, però no percebem els fonemas com els altres sons de l’entorn. Hi ha dues propietats essencials per a la comprensiĂł de la parla: la normalitzaciĂł i la categoritzaciĂł. La primera Ă©s la capacitat que tenim per identificar el mateix fonema malgrat diferències importants en el senyal acĂşstic. (no distingim els tons com al xinès). Però si els ocells o els simis distingeixen ja entre anglès i japonès. Però en pocs mesos els plaçons humans els superen i sense gens d’esforç. I hem d’entendre perquè.</p>
<p>Fonemes sense fronteres. Ens adonem que els nadons comencen a percebre especialment les vocals de la seva llengua cap als 6 mesos, i les consonants, cap als 8 mesos. Mica en mica, perden la capacitat de distingir fonemes que no sĂłn emprats en la seva llengua materna.</p>
<p>ÂżPodem tenir “al•lucinacions auditives?. SĂ, la parla que se sent Ă©s codificada de nou en la paleta fonològica de la llengua materna.</p>
<p>Setanta mĂşsculs per parlar. Hi ha una diferència entre competència i aptitud. Un bebè molt petit Ă©s incapaç d’agafar un objecte, i fins i tot d’esbossar el gest d’agafar-lo, per la seva immaduresa motriu. TĂ© encara els membres rĂgids i l’eix tou. Fa anys, el doctor Grenier va demostrar que si s’estabilitza ben fort la columna d’un nadĂł, estira els braços per arribar a l’objecte. No agafa objectes per falta de ganes, de competència, sinĂł perquè l’aptitud, la maduresa motriz, encara no hi Ă©s. (…) Les aptituts vocals d’un bebè esdevenen als 2/3 mesos. Les consonants no s’aconsegueixen pronunciar fins als 7 mesos.</p>
<p>“Papapapapa”. Articular exigeix controlar i coordinar els moviments de la laringe, la glotis, el vel del paladar, la mandĂbula, els llavis, la llengua…i sincronitzar la respiraciĂł amb l’activitat de les cordes vocals. Hi ha dotze mĂşsculs pels llavis, nou per la llengua, deu per a l’os hioide, etc. I es lliga visiĂł i audiciĂł (desquadrament de subtĂtols, als nens tampoc els mola).</p>
<p>Xerrotejar i gatgejar. No oblidem que som animals socials, i el dià leg és crucial en la nostra espècie, sobretot per a l’aprenentatge. Vet aquà per què asseure el bebè davant la televisió no li desenvoluparà el llenguatge! També li cal interactuar! Hem vist que als 8/10 mesos els nadosn perden les distincions entre els fonemas que no s’utilitzen en la llengua materna.</p>
<p>Patricia Khul, americana, va fer jugar durant 25 minuts, tres cops per setmana durant un mes, uns quants petits americans de 9 mesos, un grup amb una noia xinesa, i l’altre amb una noia inglesa. Els nens que van sentir el xinès van conservar la capacitat per discriminar un contrast mandarĂ, i els altres no. (jo: Khul, en uns altres grups, va substituir les noies pels enregistraments d’à udio i vĂdeo del primer grup, però no van conservar el matĂs mandarĂ en cap cas. Aquest estudi demostra que el contacte amb una llengua no Ă©s per si mateix suficient i que necessitem dels altres per desenvolupar aquesta qualitat).</p>
<h3>CapĂtol 2. Paraules per dir-ho</h3>
<p>De la paraula al concepte. Als 6/8 mesos copsa paraules estretament lligades a situacions concretes. Això respon més al condicionament que a la comprensió (dir adéu amb la mà ). És als 9 mesos que el nen comença a otorgar un sentit a les paraules que reconeix. (mira allò del què li parlen, ho reconeix). (…) Els infants semblem els reis de la categorització però s’equivoquen. Tots els gossos són gossos però mai anomenarà gos a una cadira ni a un peix.</p>
<p>Que el nen no posi una cadira i un gos al mateix sac no ens sorprèn, i tanmateix seria lògic perquè tots dos tenen quatre potes! (…) Al principi, aplega objectes que tenen propietats semblants i va perfeccionant les seves categories basant-se en coneixements més contextuals. (…) La noció d’animat és més important que la noció quatre potes i per això és més comú dir gat a un gos, i no a una taula.</p>
<p>Mares xerraires. El cervell no és un ordenador, obeeix unes lleis pròpies, fruit de la seva herència biològica i evolutiva, que les ciències cognitives intenten copsar. Fixeu-vos en l’”efecte Stroop”. Es tracta d’un experiment on es demana als participants que diguin de quin color és la tinta de les paraules impreses al full. Per a mots com gat o canapé, la feina és fà cil; però si, per exemple, verd està escrit amb vermell, els individus s’alenteixen ja que la interferencia entre el color de la tinta i el sentit de la paraula els confon. (…) un ordenador faria aquesta operació sense cap problema. (…) Un compta amb quaranta o cinquanta paraules quan celebra el primer aniversari, i amb més de tres-centes quan té 16 mesos.</p>
<p>De la comprensió a la parla. Els pares no ensenyen a enraonar als seus fills. El que fan és aportar-los models de llengua i de cultura…i entenen abans que parlen. (…) Aquest primer lèxic depèn de la cultura i de l’estructura de la llengua materna. Els petits coreans usen més verbs que els anglesos, que s’abonen als noms. Les fórmules de cortesia són apreses rà pidament pels bebès japonesos, mentre que els mots d’acció (jugar, saltar, ballar) predominen en els petits suecs, i els mots lligats al menjar…en els francesos!</p>
<h3>CapĂtol 3. Reinventar el llenguatge</h3>
<p>Primeres frases. Entre els 8 mesos i els 2 anys, el vocabulari del nen creix a un ritme vertiginós: diuen que aprèn deu paraules al dia! Hi ha diverses hipótesis: maduresa del cervell o el domini dels articuladors. (…) Als 6 anys ja disposa de mil paraules.</p>
</div>
</div>
</main>
<footer>
Internets duals: gemini://gamifi.cat<br>
<a href="../../llicencies/">Diverses llicències</a> / <a href="../../kukis/">PolĂtica de Kukis</a><br>
♥ Fet amb paciència i tecnologies lliures ♥
</footer>
</body>
</html>