💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant259.gmi captured on 2024-08-25 at 00:37:33. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Les tues afables paraules meriten resposta e no tal com tu volries, per ço com has posat lo meu cor en gran treball e pensament. Car pense qual Ă©s stada la causa que t’à dat sperança de mi, com la mia edat sia tan desconvenient ab la tua que, si tal cosa era sabuda, Âżquè dirien de mi? ¡Que de mon nĂ©t me sĂł enamorada! De altra part, veig que amor no Ă©s certa ni ab fermetat en los strangers. E sĂłn benaventurades aquell<e>s135 que no tenen marit per poder-se mils dispondre en ben amar. E yo, qui no sĂł acostumada de tal meneig, pens que a mi seria molt difĂcil poder contentar lo teu apetit perquè la tua sperança tarda e vana Ă©s, per ço com altri poseheix lo que tu desiges, per bĂ© que, si yo volia oblidar los tĂ©rmens de la mia castedat, o poria ben fer, encara que fos gran la mia culpa. Yo bĂ© conech que la tua joventut e bella disposiciĂł, per bĂ© que ages tengut gran atreviment, digna Ă©s de perdĂł. E qualsevulla donzella li seria molta glòria que de tu fos amada, emperò yo stime mĂ©s que altra sia benaventurada per lo teu amor, sens crim o infĂ mia, que si yo peria per amor de home strany.
La emperadriu no pogué més parlar per ço com lo emperador se fon levat de lla hon seÿa. Acostà ’s a la emperadriu e pres-la per la mà , e anaren a sopar.
Aquella nit Ypòlit no pogué parlar ab la princessa, mas parlà Plaerdemavida, e ella li dix:
–¿Què és açò que vós, ab tan disimulades paraules, parlau tant ab la emperadriu? Grans negocis deuen ésser aquests com tan sovint vós ab ella praticau.
–No és altra cosa —dix Ypòlit— sinó que·m demana del nostre capità com stà e quant porà anar sobre la terra. Pens yo que lo seu desig és qu·ell fos lla hon los altres són, per ço com cascun dia han letres del camp e, per propi interés, tenen desig de aquell desig que tenien los jueus del verdader Messies.
L’endemĂ de bon matĂ, Ypòlit se n’anĂ sens resposta neguna. Com Tirant lo vĂ©u, li dix:
–V dies són passats que no us he pogut veure.
–Senyor-dix Ypòlit—, lo emperador m’à fet aturar, e la princessa, perquè la acompanyà s. E per lo camà vinguéssem parlant de vostra mercé, car tots ensemps vos volen venir a veure. E per causa de açò la princessa no us ha volgut fer resposta, puix tan prest deu ésser la vista.
Dix Tirant:
–De açò stich yo molt aconsolat.
Féu-se venir de continent los metges e preguà ’ls que·l fessen portar a la ciutat perquè·s sentia molt bé.
–E dich-vos certament que yo milloraré més en un dia en la ciutat que no faria açà en X. ¿E sabeu què u causa? Yo só nat e criat en loch prop de mar e l’ayre de la mar és a mi molt natural, car diverses vegades só stat nafrat e maltractat per altres cavallers e, de continent que eren passades les V cures, yo·m feÿa portar en loch vora mar e prestament era guarit.
E açò loaren tots los metges e foren contents que axĂ·s fes. Los II ho anaren a dir a l’emperador. E lo emperador cavalcĂ ab molta gent e anĂ hon lo capitĂ era e, ab unes andes en coll d’òmens, fon portat a la ciutat en IIII dies.
Com l’agueren mès dins la sua posada, la emperadriu, ab totes les dames, lo anaren a veure. La alegria fon molt gran com lo veren star en tan bona disposició. E molt sovint totes les dames, axà del palau com de la ciutat, lo venien a veure. Emperò la emperadriu, perquè tenia algun sentiment, per una donzella sua de qui ella fiava molt més que de les altres, poques vegades se partia de sa filla com era en la cambra de Tirant. E gens per açò no restava que no praticassen de lurs amors, anant e venint Plaerdemavida cascun dia ab gran solicitut, desijant concordar la batailla que vengués a fi.
Deixem de recitar de Tirant e tornem al camp. Com les treves foren pasades, la guerra començà cruel e brava, sabent los turchs la malaltia de Tirant. E ab la molta gent que·ls era venguda, cascun dia venien prop la ciutat de Sanct Jordi, hon era lo camp, e cascun dia s’i feĂżen de molts bells fets d’armes, e morien-hi molta gent de una part y d’altra. En tant que un dia los turchs vengueren ab tot lur poder per rompre l’aygua per ço que no·ls fes tant de dan com feĂża, e no la pogueren rompre. Los crestians soltaren totes les aygĂĽes perquè los turchs no se’n poguessen tornar, e ompliren-se tots los camps d’aygua, en tal forma que mataren dels turchs passats III mĂlia. Aquell dia los turchs tenien gran desig de venir a batailla ab los crestians. E per quant la morisma era tanta, los crestians deliberaren de no sperar la batalla, e en aquell cars tots desijaven la salut de Tirant axĂ com la lur pròpia, e tots stimaven que si Tirant hi fos, que no agueren desdita la parada.
E cascun dia lo emperador los scrivia del stament en què Tirant era posat, per animar-los, e dient com ja·s levava del lit, perquè era de gran necesitat que la cama se enfortĂs e tornĂ s en son degut stament. E tots n’estaven molt aconsolats e en special lo duch de Macedònia, qui l’amava en strem.
Tirant anava cascun dia millorant, que ab una croça podia per la cambra anar. E les dames, quasi los demés dies lo venien a veure e li tenien de bon grat companya. E la princessa, tant per l’interés quant per l’amor que li portava, li fehia molta festa e honor. E no us penseu que Tirant desijàs molt prestament guarir, puix era cert que no tenia perill de restar afollat; e açò causava la bella vista que tots dies havia de la princessa. E no desijava ni pensava molt en anar a la guerra, mas son desig era pogués haver plaer complit de sa senyora, e la guerra, quisvulla la fes. E per semblant causa los virtuosos cavallers són decebuts per strema e desaforada amor, la qual acostuma moltes voltes tolre lo seny als hòmens savis.
E stant lo emperador e la emperadriu en la cambra de Tirant, li dava impediment, que no podia parlar ab la princessa que no fos per la emperadriu hoÿt, cridà a Ypòlit e, ab baixa veu, li dix:
–Vés defora e torna prest, e posant-te al costat de la emperadriu, posa-la en noves del que conexeràs que en grat li vingua, e yo sperimentaré si la mia passió poré a la princessa referir.
E tornat Ypòlit del que era stat conçertat, posà ’s al costat de la emperadriu e, ab sforçat à nimo e la veu baixa, li presentà forma de semblants paraules.