gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant231.gmi captured on 2024-08-25 at 00:36:34. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCXXX

LES RAHONS QUE PASSAREN ENTRE TIRANT E LA PRINCESSA E PLAERDEMAVIDA

–Qui promet, en deute·s met.

–La promesa —dix la princessa— no·s féu ab acte de notari.

E Plaerdemavida, qui prop d’ella era e hoý la resposta de la princessa, prestament li dix:

–No senyor, que promesa de compliment de amor ni en exercir aquell no y cal testimonis ni menys acte de notari. ¡Ay, tristes de nosaltres, si cascuna vegada se havia de fer ab scriptura! No y bastaria tot lo paper del món. ¿Sabeu com se fa? A les scures, que testimonis no y haja, car jamés se pot errar la posada.

–¡O, d’esta folla! —dix la princessa—. ¿E tostemps me parlaràs a la mà?

Tant Tirant no li dix, tant no la suplicà, jamés volgué fer res per ell. Com foren dins la cambra, l’emperador cridà a Carmesina e dix-li:

–Digau, ma filla, les paraules que Plaerdemavida ha dites, ¿de qui les ha?

–Segurament, senyor, yo no u sé —dix la princessa—. Ni jamés de tal cosa li parlí, mas és folla e atrevida en parlar e diu tot lo que li ve a la boca.

–No és folla —dix l’emperador—, ans és la més sentida donzella que en la mia cort sia, y és donzella de molt de bé e dona tostemps de bons consells. ¿E no veus tu, com véns al consell, com yo la fas parlar, com parla ab gran discreció? ¿Tu volries al nostre capità per marit?

E la princessa tornà roja e vergonyosa e no pogué res dir, e aprés hun poch spay, recobrat ànimo, dix:

–Senyor, aprés que·l vostre capità haurà complida la conquesta dels moros, en aquell cars yo faré tot lo que la magestat vostra me manarà.

Tirant se’n passà a la cambra de la duquessa e tramés per Plaerdemavida e, com li fon present, dix-li:

–¡O, gentil dama! Yo no sé quin remey pendre puga en mos fets, car la mia ànima se rahona ab lo cors e, axí, bé desige la mort com la vida, si vós remey no donau a ma dolor.

–Yo·l vos daré en aquesta nit —dix Plaerdemavida—, si vós me voleu creure.

–Digau, donzella —dix Tirant—, sí Déu vos aumente la honor. Les paraules que digués en presència de l’emperador, de la senyora princessa e de mi, ¿qui us pregà que les diguésseu? En gran pensament posat me haveu, que u desige molt saber.

–Aqueix propi pensament que vós teniu —dix Plaerdemavida—, té ma senyora, hoc encara l’emperador, com ell m’o ha demanat. E yo li he fetes altres pus forts rahons com vós sou digne de haver la princessa per muller. ¿E a qui la poden dar millor que a vós? E si en les coses del món no y ha principi, tanpoch no y pot haver fi. E res que yo y diga, tot m’o pren en bé. Lo que és causa de açò yo us ho diré en secret: ell se fa enamorat de mi e volria’m alçar la camisa si yo lo y consentia. E ha’m jurat sobre los sancts Evangelis que si la emperadriu se moria, de continent me pendria per muller. E ha’m dit: «Per senyal de fe, besem-nos. E aquell besar seria poca cosa, mas serà més que no res.» E yo li responguí: «Ara que sou vell, sou luxuriós e, com éreu jove, ¿éreu virtuós?.» E no ha moltes hores passades que m’ha dat aquest rastre de grosses perles. E ara stà ab sa filla, demanant-li si us desija per marit. ¿E sabeu per què lo y diguí? Per ço que si vós entràveu de nit en la sua cambra e fos mala sort se erràs e·m volguessen dar càrrech negú, que tinga pavés ab què cobrir-me puga, dient: «Senyor, ja u havia dit a vostra magestat. La princessa me manà que yo·l fes entrar.» E per aquesta forma tothom haurà de callar.

Dix Tirant:

–Sàpia yo la forma com se ha de fer, que molt ho desige saber.

No tardà Plaerdemavida a fer principi a tal parlar.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior