gemini - kennedy.gemi.dev

💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant161.gmi captured on 2024-08-25 at 00:34:01. Gemini links have been rewritten to link to archived content

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CLIX

COM SE FÉU LA PAU DE DIAPHEBUS AB TIRANT AB LA LETRA D’ESTEPHANIA

Pres home de qui fiava e tramés-lo hon era Diaphebus. E aplegat que fon, donà-li la letra ab mesclades recomendacions. Com Diaphebus hagué lesta la letra e véu que era de sa senyora, la contentació que ell hi pres fon tanta que dir no·s poria. E ab la letra ensemps anà a la cambra hon Tirant stava, e donà-li la letra, que legís. Com la hagué lesta, féu-se venir l’escuder e demanà-li de l’emperador e de la virtuosa princessa. E ell li recità tot lo que se era seguit en lo camp, e com la senyora princessa anava armada y era entrada dins les tendes dels moros e havia pres hun negre per presoner, lo qual tenia en gran custòdia.

–Per mostrar-lo a vostra senyoria la primera volta que veure us porà.

Tirant pres gran plaer en les rahons de l’escuder e ordenà que Diafebus anàs a veure a la majestat de l’emperador. Diafebus cavalcà prestament.

Com fon en lo castell de Malvehí, anà dret hon era l’emperador. Prestament se dix per tot lo castell com Diafebus era vengut. Totes les donzelles se meteren en punt per anar-lo a veure, en special Stefania, qui n’havia passada prou congoxa, que u mostrava bé, car la sua cara no era tal com solia. Anaren totes a la cambra de l’emperador e trobaren-lo que stava recitant tota la batalla e la mort dels dos reys, e de les nafres que Tirant havia preses lo dia de la batalla. Com la princessa hoý dir de les nafres de Tirant, la sua cara se alterà molt de gran dolor que·n tenia e sforçà l’ànimo tant com pogué, e dix:

–Digau, Diafebus, ¿les nafres del nostre capità són cruels ni perilloses? ¿S’i temen perill de mort?

–No, senyora —dix Diafebus—, car los metges lo han tots desospitat e dien que no té negun perill de res.

–Prou és gran lo seu mal, segons a mi par— dix la princessa.

E no·s pogué retenir que les paraules no·s convertissen en abundoses làgrimes; e totes les donzelles que li feren companyia e lo vell emperador que s’i pres també. Açò durà per bon spay, que Diafebus les hagué a conortar.

L’emperador li demanà quina gent podia fallir de una part e d’altra.

–Per la mia fe, senyor —dix Diafebus—, yo no u poria dir la mortaldat dels turchs en quin nombre pot ésser, mas puch dir a la magestat vostra que de ací a la ciutat de Sent Jordi no podeu anar per lo camí real, tant stà ple de cossos morts, ans se té hom a lunyar del camí una milla. Senyor, dels nostres vos sabré bé dir, per ço com lo capità ha fet replegar tots los cossos morts per dar-los sepultura. Havem trobat mort, primerament, lo duch de Macedònia de encontre de lança, que fon passat de una part a l’altra; lo marqués de Ferrara; lo duch de Babilònia e lo marqués del Guast; lo compte Plegamans. Aquests són los de cap. D’altres cavallers hi ha haguts molts, e entre los altres és stat lo gran conestable, lo qual de tots és stat molt plant perquè era tan bo e tan virtuós cavaller. E troba’s en ceda ésser morts mil e CCXXXIIII hòmens. E lo capità los ha fets fer a tots molt honrades sepultures, per bé lo duch de Macedònia no·n fos merexedor, car segons se aferma per lo senyor d’Agramunt e per Ypòlit, que veren com ell li féu la nafra que té al coll lo nostre capità, com aquell sia molt benigne e té tal virtut en si que jamés de la sua boca ix sinó gràcia e perdó, e jamés fa mensió per molt de mal que li facen de res que sia dan seu.

Lo emperador stava molt content de la molta honor que Tirant havia e no sabia en quina manera lo pogués premiar. Diafebus restà allí fent-se malalt, e l’emperador lo feÿa axí ben servir com si fos la persona de sa filla.

L’emperador pregà molt als barons de Sicília que restassen allí ab ell, perquè ell trametria per lo seu capità que partissen aquella roba que presa havien. E de continent tramés dos cavallers al capità, que li trametés a dir com volia que·s partissen los presoners e la roba del camp que guanyada havien. E Tirant li tramés a dir que, lla hon era la magestat sua, ell no y tenia res a fer, car lla hon era lo major, lo menor cessava. E tramés-li los presoners que tenia e tot lo que pres havien. E l’emperador repartí-u entre tota la gent.

Ja Tirant stava molt bé, e no stava, per les nafres, de reguardar la ciutat e lo camp, lo qual stava pegat ab los murs de la ciutat per ço com dins la ciutat no poguera caber tanta gent. Lo soldà ab tots los que scapats eren, posaren-se dins la ciutat de Bellpuig. E de la ciutat de Sent Jordi, hon Tirant estava, fins a la ciutat de Bellpuig havia IIII legües baix, envers la mar. Com lo soldà fon allí, se tingué per segur. Passats XV dies stigué que no ixqué de una cambra, fent gran dol e complanyent-se de la perduda batalla e de la mort del rey de Capadòcia, però encara no sabien la mort del rey de Egipte. Staven ab desig gran de saber-ne noves. Dix Siprés de Paternó:

–Senyor, ¿vol vostra senyoria que yo y vaja e, si puch parlar ab amich, yo·n sabré tot lo que se’n porà saber?

Lo soldà lo’n pregà molt davant molts que allí eren, e dix-li:

–Cavalca sobre Correlança, hun ginet que lo soldà tenia, molt aventatjat. E Siprés de Paternó vestí’s una jornea de domàs blanch que Tirant li havia dada, ab una creu de sent Jordi brodada, e sobre la jornea portava una aljuba de grana. Com fon en lo camí, que ja los turchs no·l podien veure, despullà’s l’aljuba e cavalcà sobre ella, e posà una tovallola al cap de la lança. Com les spies del camp dels crestians lo veren, pensaren que era dels seus e no curaren de dir-li res. Com fon a la ciutat junt, demanà la posada del capità e fon-li mostrada. Com lo capità lo véu, pres-hi molt gran plaer e demanà-li de noves. E ell, responent, dix com lo soldà era nafrat, però que no era res, e lo rey de Àfrica e lo fill del Gran Turch, com son pare, encara no era guarit de la ferida del cap. E més, li recità lo gran dol que en aquella ciutat se tenia per la gran pèrdua que fet havien. E li dix com venia per son plaer e per veure a sa senyoria e per saber si era mort o viu lo rey de Egipte, e tot lo que·l soldà li havia dit.

–Digau-me —dix Tirant—, ¿quanta gent crehen ells haver perduda en aquesta batalla?

–Senyor —dix Siprés de Paternó, ells han contat e troben, segons lurs capitanies, CIII mília e set-centes persones fallen entre presos e morts. No és en memòria de gents tan cruel batalla ésser estada com és aquesta. E si més avant fossen passats, tots los prenien, car los rocins no·ls podien portar, tant venien fatigats del treball de la batalla. E en tota aquella nit no pogueren aplegar a la ciutat de Bellpug, ans restaren enmig del camí, qui nafrats, qui lassats, e molts qui moriren en lo camí aquella nit per no tenir metges qui·ls poguessen curar. Posava-s’i fredor en les nafres e allí restaven morts. Al rey d’Àfrica, entravesat lo portaren damunt hun cavall.

–¿Ha-y altres noves que dir-me pugau? —dix Tirant.

–Sí, senyor —dix Siprés de Paternó—. VII naus són vengudes, molt grosses, de la Turquia, carregades de forment, de civades e de altres vitualles que porten. E diu-se certament com lo Gran Caramany hi ve ab cinquanta mília hòmens, entre de peu e de cavall. E porta sa filla per dar-la per muller al soldà, e ve en companyia sua lo rey de la sobirana Índia.

–¿Han ja descarregat aquexes set naus? —dix Tirant.

–No, senyor —dix Siprés—, per quant tenen lo vent contrari per entrar en lo port.

Parlaren de moltes altres coses. E Tirant li feÿa moltes carícies e dava-li de sos béns, e confits e altres lepolies perquè pogués contentar al soldà.

Aprés que Ciprés de Paternó se’n fon anat ab salconduyt que demanà al capità e aquell de bon grat lo y donà, com Ciprés de Paternó fo ab lo soldà, mostrà-li lo salconduyt que lo capità dat li havia, —e deÿa que lo seu amich lo y havia obtengut a grans pregàries e suplicacions—, e dix com lo rey de Egipte era mort. Per aquesta nova fo refrescat lo dol e lo plànyer, per so com era molt amat per tots los moros per la sua molta virtut.

Tirant, sentint-se ja molt <bé>82 de les nafres, pres ab si hun home que sabia molt bé la terra e los passos secrets per hon volia anar, per dubte de algun inconvenient. E com foren en vista de la mar, veren sobre hun gran mont la ciutat de Bellpug e les naus que a la vela anaven voltejant, que no podien en lo port entrar. Lo capità fon tornat prestament. Sabé noves com lo emperador devia partir ab tots los barons de Sicília per pendre moltes viles e castells que prop de allí havia. E axí fon fet, que en pochs dies lo emperador cobrà molts castells e viles. E los barons de Sicília tenien gran desig de presentar-se una vegada davant Tirant: aprés farien tot lo que lo emperador los manaria. Vehent açò, Diafebus los pregà molt, de part del capità, que fessen tot lo que lo emperador los manàs.

Com Tirant sabé que lo emperador anava conquistant, ell e lo duch de Pera cavalcaren ab una partida de la gent, e l’altra lexà allí al marqués de Sent Jordi e féu-lo capità. Com Tirant fon prop del castell de Malvehí, saberen com la princessa era restada allí ab les sues donzelles, e Diafebus en guarda d’elles. Tirant se féu venir a Ypòlit e manà-li que anàs a la princessa e que li digués les sues paraules.

Com Ypòlit fon davant la princessa, ficà lo genoll en terra, besà-li la mà e féu principi a tal parlar:

–Ací só tramés a la magestat vostra, sanyora, per part de mon senyor, qui suplica la celsitut vostra guiar-lo vullau, que puga antrar e exir sens prejuhí seu e puga restar en sa libertat franca.

–E no dix més.

–¡O, novell cavaller! —dix la princessa—. ¿Què és lo que vós me demanau? ¿E no sab bé lo capità, que tots stam sots la capitania e custòdia sua e ell pot pendre e apresonar, pot absolre e condemnar a tots aquells que ell conexerà que merexedors ne sien? ¿Quina és, donchs, la causa que ell demana a mi guiatge de seguretat? Per què li podeu dir que pot bé venir segurament, encara que yo no tinga poder de guiar-lo ni sé de què damana guiatge, car lo senyor emperador ni yo no sabem que ell haja fet negun defalt; per què ell mateix se porta la seguretat. E no li cal tenir tanta temor, car ab los turchs la deuria haver tota lexada.

Ypòlit se levà e anà abraçar a totes les donzelles. No penseu que fos poch lo delit que pres Plaerdemavida en veure Ypòlit.

Ell tornà la resposta al capità de tot lo que la princessa li havia dit. E Tirant no·s volgué partir de allí, ans lo y tornà a trametre altra vegada. Com Ypòlit fon davant la princessa, li tornà a dir:

–Mon senyor torna a suplicar a la celsitut vostra, senyora, una e moltes voltes, que lo dit guiatge no li vullau denegar, car certament ell no entraria dins lo castell ne lla hon la magestat vostra sia, sens guiatge de la mà vostra scrit.

–Yo no puch entendre lo nostre capità —dix la princessa—. ¿En què ha ofés al senyor emperador ne a mi, que guiatge demana?

Respòs Stefania:

–Senyora, ¿què perdeu en fer-li lo guiatge que ell demana?

Féu-se dar tinta e paper e féu lo guiatge del tenor següent.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior