💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant118.gmi captured on 2024-08-25 at 00:32:33. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Infinides grà cies sou tengut de fer a l’omnipotent Déu, Tirant germà , com vos ha dotat de tantes perfections que per tot lo món la glòria del vostre nom triümpha. E encara que los meus prechs no mereixquen ésser obeïts en respecte, perquè no·m tingau obligació neguna de fer res per mi, per quant jamés fiu res per vós, ans vos tinch molta obligació del que per mi fet aveu, mas confiant del vostre cor alt e generós qui no pot fer sinó segons que és e lo que ha acostumat; e per causa de açò me só atrevit de preguar e amprar-vos de part de l’emperador de Constantinoble e mia. E si los prechs meus tan justs e de tanta caritat no havien loch en vós, almenys, en reverència e servey de l’omnipotent Déu, vullau haver compassió de aquell trist e affligit emperador, qui ab tan gran instà ncia vos pregua he us demana que hajau misericòrdia de la sua senectut, que per mijà de la vostra gran cavalleria, e fiant de aquella, no sia desposehit de la sua imperial senyoria.
Acabant lo rey paraules de tanta amicĂcia acompanyades, Tirant fĂ©u principi a paraules de semblant stil:
–No Ă©s poca la voluntat que tinch, senyor, de servir la excel·lència vostra, car amor Ă©s la mĂ©s fort obligaciĂł que al mĂłn sia, e com los prechs de vostra altesa me sien manaments, per tenir-me tant guanyada la voluntat. E si la majestat vostra me manarĂ que yo vaja per servir ha aquell pròsper emperador senyorejant la Grècia, yo u farĂ© per la molta amor que porte a la altesa vostra. Emperò, senyor, yo no puch fer sinĂł tant com un home: açò, notori Ă©s a DĂ©u e al mĂłn. Per bĂ© que la fortuna me haja consentit he·m sia stada amigable e pròspera ab la planeta de Març, en la qual yo naixquĂ, me ha volgut dar victòria, honor e estat, no covĂ© a mi presomir mĂ©s que la fortuna no m’à donat. E stich ab gran admiraciĂł de aquell magnĂ nim emperador deixar a tants excel·lents reys com ha en lo mĂłn, duchs, comtes, marquesos, en lo art de cavalleria mĂ©s entesos e mĂ©s valents de mi. Que vulla deixar aquells per haver a mi no Ă©s molt ben aconsellat.
–Tirant, dix lo rey —, yo bé sé que de bons cavallers ha per lo món e vós no deveu ésser oblidat entre los altres. Per ventura si la honor fos examinada de aquells, entre los emperadors e reys e los cavallers entesos, seria dat lo premi, honor e glòria a vós, per lo millor cavaller de tots. Per què us prech he us requir com a cavaller, e per lo deute que deveu a cavalleria, per lo jurament que fes aquell dia que us fon donat primer que a tots lo orde de la fraternitat de la Garrotera, que vós vullau ab molta amor e voluntat anar a servir lo estat imperial. He us ho conselle axà com si·m fósseu pròpiament fill. Perquè tinch coneguda vostra noble condició e gran abilitat, d’on se’n seguiran molts beneficis per la vostra anada, que fareu stalvis tants pobles de la crestiana fe de dura e greu captivitat, e de açò sereu premiat per la Bondat divina en aquest món de excelses honors, e en l’altre de la eterna glòria. Donchs, cavaller virtuós, puix les mies galeres stan prestes e ben armades e conduhides a tot lo que vós manareu e volreu ordenar, vos prech que la vostra partida sia molt breu.
–Puix vostra senyoria m’o mana e m’o consella, yo só content —dix Tirant — de anar-hi.
E lo rey manà que totes les galeres fossen fornides de totes les coses necessà ries. E los embaixadors de l’emperador, com lo rey los dix que Tirant era content de anar, foren los més contents hòmens del món e regraciaren-ho molt al rey.
Los embaixadors de continent que foren arribats en CicĂlia, havien parada taula per asoldejar gent. Al balester donaven mig ducat lo dia e a l’home d’armes un ducat. E perquè en CicĂlia no havia tanta gent, passaren en Roma hi en NĂ pols. E aquĂ trobaren molta gent que de bon grat prengueren sou, e compraren molts cavalls. Tirant no curĂ de res sinĂł de fer preparatori de armes, e comprà çinch caixes grans de trompetes. De cavalls, lo rey e Phelip li’n donaren prou e feren-los recollir en les naus ab los altres.
Tirant pres comiat del rey, de la reyna, de Phelip e de la infanta e, recollida tota la gent, donaren les veles al pròsper vent. E naveguaren ab bon temps e la mar tranquil·le, que un matà se trobaren davant la ciutat de Constantinoble.
Com lo emperador sabĂ© que Tirant era vengut, en los dies de sa vida no mostrĂ major alegria e dix que, al parer seu, que son fill era resuscitat. Les XI galeres vengueren ab tants de sons e de alegria que tota la ciutat fehien resonar. Lo poble, qui trist stava e adolorit, se alegrĂ tot, que·ls paria que DĂ©u los fos aparegut. Lo emperador se posĂ en un gran cadafal per mirar les galeres com venien. Com Tirant sabĂ© que lo emperador estava en aquell loch, en lo cadafal, fĂ©u traure dues banderes grans del rey de CicĂlia e una de les sues. E fĂ©u armar tres cavallers tots en blanch, sens que no portaven sobrevestes, e cascĂş tenia una bandera en la mĂ e, cascuna volta que passaven davant lo emperador, baixaven les banderes fins prop de la aygua, e la de Tirant la fehien tota tocar en la aygua: açò era en senyal que·l saludaven e per la dignitat que lo emperador tenia se humiliava tan baix a ell. Lo emperador, com vĂ©u açò, que era cosa nova per a ell —lo que jamĂ©s no havia vist—, fon molt content de haver vista tal çerimònia, e molt mĂ©s de la venguda de Tirant.
Com les galeres agueren bé voltejat, una amunt, altra avall, vengueren a dar la escala en terra. E ixqué vestit aquell dia Tirant ab un gesaran de malla e les mà negues de franja de or e, sobre lo gesaran, una jornea feta a la françesa, ab spasa senyida, e al cap portava un bonet de grana ab un gros fermaill guarnit de moltes perles e pedres fines de gran stima. Diafebus ixqué en semblant manera, sinó la jornea, que era de çetà morat. E Ricart ixqué tan bé abillat com negú de tots los altres, e portava la jornea de domàs blau. Totes aquestes jornees eren brodades de orfebreria e de perles orientals molt grosses. E tots los altres cavallers e gentilshòmens anaven molt ben abillats.
Com Tirant fon en terra, trobĂ a la vora de la mar lo comte de Ă€ffrica, qui·l stava sperant ab molta gent, qui·l rebĂ© ab molta honor. Partiren de aquĂ e feren la via del cadafal hon lo emperador era. Com Tirant lo vĂ©u ficĂ lo genoll en terra, e tots los seus. Com foren a mig cadafal tornaren a fer altra reverència. Com fon als seus peus agenollà ’s e volguĂ©-li besar lo peu, e lo valerĂłs senyor no u consentĂ. BesĂ -li la mĂ e lo emperador lo besĂ en la boca.
Com tots li agueren feta reverència, Tirant li donĂ la letra que li portava del rey de CiçĂlia. Com lo emperador la aguĂ© lesta, en presència de tots fĂ©u a Tirant un tal rahonament.