💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant042.gmi captured on 2024-08-25 at 00:29:54. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–AprĂ©s dels menestrals, venien moltes maneres de entramesos. AprĂ©s venia tot lo clero, ço Ă©s, archebisbes, bisbes, pabordres, canonges e preveres ab moltes relĂquies. AprĂ©s venia un pali molt gran e rich, e dins lo pali venia lo rey ab tots aquells qui volien rebre l’orde de cavalleria. E tots anaven vestits de cetĂ blanch, qui significa virginitat, o de brocat d’argent; e tots aquests no tenien mullers sinĂł que eren sposats, emperò, encara que no tinguessen l’esposada en lo regne, bĂ© y podien anar.
»AprĂ©s del rey venien tots los grans senyors tots vestits de brocat o de xaperia, o de cetĂ o vellut carmesĂ o domĂ s; e totes les dones casades anaven axĂ vestides com los marits. AprĂ©s venien tots los hòmens viudos, e les dones vidues aprĂ©s, tots vestits de vellut negre, e tots los guarniments de les bèsties de aquella matexa color. AprĂ©s venien totes les donzelles ab tots aquells qui no eren stats casats; e tots anaven vestits de blanch o de vert, sedes, brocats o de xaperia. E en cascun stat dels desĂşs dits portaven grosses cadenes e fermalls d’or, ab moltes perles, diamants e pedres de gran stima, e cascĂş feĂża son poder de anar lo mĂ©s abillat que podia.
»AprĂ©s venien totes les monges de tots los Ăłrdens. E cascuna qui volia portar Ă bit de seda ho podia ben fer —encara que per son orde fos defĂ©s—, per ço com lo rey havia obtesa lisènçia del papa que qualsevolguĂ©s monja que stiguĂ©s en religiĂł streta, que aquell any e un dia podia star fora del monestir, e podien vestir seda de qual drap se vulla que fos de la color del seu orde. E lo rey als Ăłrdens que eren pobres manĂ que·ls fossen donats diners per a vestir. E totes les monges jĂłvens e galants se abillaren, e encara moltes de les ansianes se vestiren totes de seda, e cascuna de aquestes portava una candela ensesa en la mĂ . AprĂ©s d’elles venien totes les dones de la terça retgla, no menys vestides de drap de seda burella que les monges, e cascuna portava en la mĂ un stadal, cantant totes lo Magnificat.
»AprĂ©s venien tots los officials reals del regne e tots los hòmens armats a peu, axĂ com si deguessen entrar en batalla, e tots ab lurea del rey blancha e vermella, ab los herminis tots brodats qui·s feĂżen per divisa.
»AprĂ©s venien totes les dones pĂşbliques e les qui vivien enamorades, e ab tots los ruffians qui anaven ab elles. E cascuna portava en lo cap una garlanda de flors o de murta perquè fossen conegudes; e si n’i havia neguna casada que se’n fos anada del marit havia portar en la mĂ una petita bandera. E anaven ballant ab tamborinos.
»En tal forma, senyor, com devisat vos he, anava cascun stat, e anam fora de la ciutat de Londres distant de tres milles. La infanta, que sabĂ© que lo rey venia, isquĂ© de un loch qui·s nomena Granug en lo qual loch ha un molt rich palau—, e molt ben abillada posà ’s dins un castell que portava, tot de fusta, sobre un carro de XII rodes, que tiraven XXXVI cavalls, los mĂ©s grans e forts que en tota França pogueren trobar. E ab la infanta anaven CXXX donzelles, totes sposades, e altra dona ni donzella no anava ab ella.
»AprĂ©s venien a cavall molts duchs, comtes e marquesos entorn de la dita carreta e per semblant moltes dones e donzelles de gran stima. E enmig de una gran praderia, la infanta se aturĂ . E primerament apleguĂ lo duch de Lencastre, armat, ab tots los seus, e descavalcaren e feren gran reverència a la infanta qui stava a la porta del castell, que no volguĂ© exir fins que lo rey vinguĂ©s. E cascun stat, axĂ com venia per orde, axĂ anaven a fer reverència tots a la infanta.