💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant446.gmi captured on 2024-08-25 at 00:20:21. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
Per la speriència manifesta que tinch de vostra molta virtut, Tirant, capitĂ e fill meu, volria e desige que per aleujar part de vostres treballs fos feta la concòrdia, significant-vos com per lo nostre consell Ă©s stat fet delliber segons la forma dessĂşs mencionada. E a major cautela, yo confiant de la molta discreciĂł e virtut vostra per moltes voltes ja sperimentada, me farĂeu singular grĂ cia que sabĂ©s de vĂłs la intenciĂł vostra, car, si lo contrari consellau, yo vull seguir tot lo que per vĂłs serĂ delliberat.
Acabant l’emperador, Tirant féu principi a semblants paraules:
–La celsitut de vostra magestat deu saber com yo he fet tenir consell en lo meu camp, hon ha de molts savis prĂnceps e cavallers, pregant-los que per lur virtut volguessen consellar-me, segons d’ells confiava, sobre la resposta que tenia de fer als embaxadors. E per tot lo consell fon delliberat Ă©sser lo millor partit lo que la magestat vostra me ha dit que negun altre. Per què, ma crehença Ă©s tal que la Providència divina ne vol axĂ dispondre en confermar de tots la voluntat. No resta sinĂł que vostra altesa me mane lo que plasent li sia.
La fi de les paraules de Tirant foren principi al parlar de l’emperador, qui dix:
–Puix a la divina Clemència plau que la nostra fortuna gloriosa fi atenga, prech a la vostra molta virtut que la vostra partida sia molt presta per dar resposta a la embaxada, car és la cosa de què més nos podeu servir.
Tirant dix que compliria lo manament seu. E pres comiat e licència de l’emperador e anà a la emperadriu e a la princessa e demanà ’ls licència. E elles la y donaren ab moltes suplicacions que li feren que volgués entendre ab summa diligència en la liberació de l’Imperi Grech.
Respòs lo virtuós Tirant e dix:
–Senyores, Nostre Senyor me faça grà cia que sia tan prest com les excel·lències vostres volrien ne desigen.
E pres comiat de totes les dames. E la reyna lo volgué acompanyar fins la porta de la cambra per dir-li que, tan prest com fos scur, que per la porta de l’ort entràs e vingués a la sua cambra, e parlaria ab la princessa. Dix Tirant que faria son delitós manament.
Partit lo virtuĂłs Tirant de les dames, se n’anĂ a la posada de Ypòlit, sperant la nit scura perquè poguĂ©s lo seu delit atĂ©nyer. E sol, desfreçat, en la hora mĂ©s disposta, ab suaus passos per lo acostumat ort entrant, lo seu camĂ dreçà a la cambra de la Ănclita reyna. TrobĂ aquĂ la princessa, en companyia de la reyna, qui·l sperava. E rebut per la princessa ab alegria inestimable, se n’entraren los tres en lo retret de la reyna.
Tirant jugant ab la princessa e stant en amorosos solaços e delitosos parlaments, passaren lo temps fins fon hora de dormir. La princessa se posà al lit primera e la reyna donà comiat a totes les donzelles e féu lo valerós Tirant posar al costat de sa senyora, lo qual fon rebut ab major amor que la passada nit. E la reyna, aprés que·ls hagué posats dins la liça, concordes de la delitosa batalla, se n’anà a dormir, confiant que·s concordarien que jamés la batalla no vendria a fi.
Tirant no dormĂ en tota aquella nit, com a cavaller valerĂłs, car contemplar-se deu que qui Ă©s valerĂłs en lo camp deu Ă©sser valerĂłs en lo lit. E acostant-se lo dia, Tirant dix a la princessa:
–Senyora e ma vida, a mi és forçat que me’n vaja, car promés tinch a la magestat del senyor emperador que demà , al sol exit, seré al meu camp.
Respòs la princessa:
–Mon senyor e lo meu bĂ©, molt me enuja la vostra partida, car, si possible fos, no volguera jamĂ©s partĂsseu davant los meus ulls, que, de una pena que sentia, ara ne sent mil. Feu-me grĂ cia, senyor, no sia tarda la vostra venguda, si no voleu abreujar ma vida, car viure sens vĂłs me Ă©s impossible; e si no fos lo gran benefici que se’n tĂ© a seguir, e repòs a la corona de l’Imperi Grech de la vostra partida, no permetera la vostra absència, car amor me ha tant subjugada que·m tĂ© morta en vida. E perquè m’és forçat, la licència vos atorgue, que a ma voluntat jamĂ©s se fera.
Puix Tirant la licència haguĂ© obtesa, levà ’s prestament del lit e vestĂ’s. E ab besars de amor strema mesclats ab abundants lĂ gremes, pres comiat de la princessa e de la reyna. E devallant per la porta falsa en l’ort, fĂ©u son camĂ a la posada de Ypòlit.
Levant-se Ypòlit, prestament acompanyĂ lo virtuĂłs Tirant fins al portal de la ciutat per fer-li obrir. Tirant fĂ©u la via de la mar e recullĂ’s en la galera. IxquĂ© del port secretament, per no Ă©sser sentit, e fĂ©u la via del camp seu.
Com la galera fon davant lo camp de Tirant, no havia una hora que lo sol se demostrava. Tots los del camp sabent lo capitĂ Ă©sser tornat, cavalcĂ lo rey de SicĂlia e lo rey de Feç ab molta cavalleria per acompanyar al virtuĂłs Tirant, e ab honor excelsa lo portaren a la sua triĂĽmphal tenda. Passaren aquell dia ab gran delit, recitant-los Tirant tot lo que per la magestat del senyor emperador era stat deliberat, d’on restaren tots molt alegres e contents.