💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant348.gmi captured on 2024-08-25 at 00:16:44. Gemini links have been rewritten to link to archived content

View Raw

More Information

⬅️ Previous capture (2021-11-30)

-=-=-=-=-=-=-

CAPÍTOL CCCXLVII

LAMENTACIÓ QUE FÉU LO CAVALLER MORO EN PRESÈNCIA DEL CAPITÀ TIRANT

–¡O, Déu gran, alt e poderós senyor, creador del cel e de la terra! ¿Com has pogut permetre que hun tan singular rey e tan virtuós cavaller com aquest, jove dispost per a conquistar tot lo món, sia mort, qui era defenedor de aquella sancta secta, per lo nostre sanct profeta Mafomet ordenada, e ben servada per totes les més nacions del món, e que ara per hun sol home, ab falses indústries e saber diabòlich, haja pervertits tants pobles a la ley crestiana e morts tants reys e tants mil·lenars de hòmens del poble morisch? ¡Ajudau-me, cavallers e companyons meus, a lamentar, e prestau-me doloroses paraules, donau-me tristes sclamacions, feu acorts ab squinçada veu a l’aspredat de tan dolorosa mort de aquest senyor qui era sustentació nostra e de tota morisca cavalleria! ¡O, sant profeta Mafomet, defenedor de nostra libertat, hajes pietat e misericòrdia de nosaltres perquè no siam axí maltractats per los crestians! ¿No ha bastat a fortuna fer-nos perdre tanta de la gent nostra en la cruel batalla, que encara nos ha volgut tolre lo pilar qui sostenia tota la Barberia? Rey de Túniç, Déus te perdone e·t faça tenir lo camí de veritat e que sies lo major de tots lla hon la tua ànima irà ab tots los teus aderents.

Aprés se girà devers Tirant e dix-li les següents paraules:

–Capità senyor, los nostres àbits són de dolor qui acompanyen les nostres infinides misèries, qui som turmentats per la gran pudor dels cossos morts qui no se són poguts soterrar e van per lo camp arredolant fins a les portes de les nostres tendes. La nostra sanch scampada crida aquest bon rey de Túniç. No hoÿm sinó: Tal és mort, Lo rey Tal ha finit sos dies, L’altre és afollat de sos membres. A la fi, no·ns podem girar en neguna part que no hojam plant e dolor. En la planeta de Saturnus, tu, Tirant, fuyst nat, malvat crestià, ab poca temor de Déu ni del món, que has voluntàriament scampada la sanch real de tants reys qui en aquesta terra per tu o per causa tua són stats morts. ¡Maleyt fon lo dia que tu en aquesta terra arribist e maleyta fon la galera que ací·t portà com enmig del golf de Satalies no·t negà a tu e a tots los teus!

Com Tirant hohí dir tan folles paraules al moro, pres-se a riure e dix:

–Cavaller, gràcies te fas del teu malparlar. E no vull satisfer a les tues folles paraules que en presència mia has dites e dins lo meu castell, car merexedor eres ab tos companyons que us hagués fets saltar de la muralla del castell avall. E si no perquè veig que la ira t’à levat lo seny e la rahó, guardaré la mia honor e fama, puix vos he assegurats, mas, per conservació de ta vida, no volria que negú dels meus te fes mal ne dan. E buyda lo castell prestament ab tots tos companyons ans que altre mal no·t vinga.

Partí’s Tirant de la sala e entrà-se’n en una cambra sens dir-los més. Lavors, los moros demanaren lo cors del rey, que·l se’n volien portar. Almedíxer los respòs que, per lo seu malparlar, no l’haurien, ans lo darien a menjar a bèsties feres si ja no li daven vint mília dobles. E los moros, per recobrar lo rey, foren contents perquè al cors poguessen dar sepultura. E com lo cors fon dins lo camp e tots los moros lo hagueren vist, de gran dolor que tenien de la sua mort, inflamaren-se tots en tan gran ira que prengueren les armes e pujaren a cavall, anant ab gran fúria devers la ciutat ab grans crits e remor, dient tots a una veu:

–¡Muyra aquell fals e traÿdor celerat capità dels mals crestians qui, triümphant e ab fama gloriosa, mostra voler conquistar tota la monarchia!

Car ab concòrdia totes les coses aumenten e ab discòrdia les grans desmenuexen. E per concòrdia la comunitat en si mateixa és fort e als enemichs terrible.

No tardà lo rey de Domàs a fer principi a hun tal parlar.

Capítol següent

Índex

Capítol anterior