💾 Archived View for espotiesfa.ddns.net › tirant › tirant308.gmi captured on 2024-08-25 at 00:39:19. Gemini links have been rewritten to link to archived content
⬅️ Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
–Molt deu ésser stimat l’ome com la sua disposició és concorde ab les paraules e obres. E de tu tinch presumit, segons que per occular demostració se manifesta, que natura no ha en tu fallit, comunicant-te tots los dons que natura donar pot. E crech, per a mi, que tu sies en lo món sol sens temor. E forçadament tinch a creure, segons los senyals que en tu·s mostren, que est crestià savi e discret, e de tant ànimo que no tens dubte de tot lo poble morisch. Per què·t prech, axí com aquell qui est virtuós, que vulles haver pietat de ma filla e de mi, e ab discreció vulles guardar la tua persona de tot perill, car l’ardiment qui·s fa ab saviesa és de loar. E dich-te que yo tinch en tan gran abominació com hoig nomenar aquest rey Scariano, que en aquell punt desige morir. ¡O, Mafomet! La tua santedat, ¿per què m’à levada la sperança mia?
E Tirant l’aconortà en la millor manera que li fon possible. E ací parlant, arribaren a la ciutat de Tremicén, hon foren rebuts ab molta de honor e alegria per ço com havien cobrat lur senyor. Lo rey féu donar bona posada a Tirant, hon fon molt ben provehit e servit. E stant Tirant en sa posada, lo rey li féu molts donatius. E tots los cavallers moros e altres gents lo venien a veure y ell era tan graciós que de tota manera de gents se donava grat.
Venint Tirant hun dia al palau del rey per demanar-li licència que volia anar a son senyor lo Capdillo per servar-li la fe que li havia donada, com lo rey sabé lo cars, dix-li:
–Crestià virtuós, prech-te que no·t partexques de mi, car yo he tramés per lo Capdillo, ton senyor, que vinga ací, e no passaran X dies que serà vengut. Ordena’m la ciutat e posa-y aquell orde que tu conexeràs que necessari sia, que yo·t promet, com a rey coronat trist e sens ventura, de fer-te franch e posar-te en libertat.
Tirant donà dels genolls en terra ab infinides gràcies retent, li besà la mà e conortà’l, posant-lo en molt bones sperances.
La filla del rey, qui véu la bella disposició de la persona de Tirant e los actes virtuosos que havia fets per lo rey, pare seu, e per ella, e les laors e lagoteries que Tirant li deÿa en presència de tots, desijava que Déu li fes gràcia que resposat morís perquè pogués pendre a Tirant per marit. E la filla del rey, trobant-se ab ell a soles, li dix semblants paraules:
–Crestià benaventurat, yo·t prech per Mafomet e per gentilesa, te plàcia voler-me dir la tua nació ne de quina terra est natural, car molt ho desige saber.
E Tirant, responent, dix:
–Digna de honor, puix tant la mercé vostra vol saber la mia desaventura, yo só cavaller, e per ma adversa fortuna perdí en mar tot quant portava en una galera. Los meus han usat fet d’armes, e molts reys cruelment són morts sots la lur bandera. E yo solia ésser senyor e ara só catiu e servent; tenia servidors, e ara tinch a servir.
E no dix més. La gentil dama, de pietat abaxà los ulls en terra e dix:
–Sí Mafomet reba la tua ànima, vulles-me dir clarament en quina part est nat, ne de qui est fill, ne a hon són morts tots los teus parents. E prech-te que me’n digues la veritat.
Respòs Tirant:
–¡O, tu, qui avances del món a totes de bellea, e tens poder de regirar les penses humanes per ta graciositat, e per la tua gran singularitat, crestians, moros e tot lo món has posat en devís, axí com aquella que de virtuts est sola sens par! A mi és pena més greu que mort recitar la mia generositat, emperò, puix la mercé vostra me força, yo só content de dir la veritat. E dich com yo só de la última Spanya natural, fill de hun cavaller virtuós, antich de linatge e de anys, e la mia mare no menys generosa, e dels béns de fortuna prou abundosos, no tenint altre fill sinó a mi. E aquell tenen per perdut perquè no saben si só mort o viu.
E estant en aquestes rahons, vingueren altres gents qui·ls torbaren de lur domèstich parlament. E la gentil dama restà molt contenta de la gentil pràtica de Tirant e de les afables laors que li presentava; e açò cascuna vegada que parlava ab ella. E com veÿa que los moros no li sabien dir ni fer aquelles carícies, deÿa que jamés axí graciós cavaller no havia vist com era aquest.
No foren passats molts dies que vench lo Capdillo sobre-los-capdillos ab infinida alegria, com sabé que lo rey e sa filla e son fill eren fora de aquell tan gran perill. Aprés que hagué feta reverència al rey, féu molta de honor a Tirant. Lo rey, per la molta amor que portava a Tirant, parlà ab lo Capdillo e pregà’l que ell volia que Tirant fos libert. E lo Capdillo, per les pregàries del rey e per la molta contentació que tenia de Tirant, fon content que fos posat en libertat. E lo Capdillo soltà-li la fe, la qual Tirant li havia promesa, de no partir-se d’ell ni de aquella sua terra fins a tant que ell li digués tres voltes: Vés-te’n. E altres tres, tenint-lo per los cabells, dient-li: En libertat franca est posat. Fet açò, Tirant besà los peus e mans al rey, de la gràcia que feta li havia, e dix:
–Senyor, yo·t jur, a fe de crestià, de no jamés partir-me de la senyoria vostra fins que lo rey Escariano yo haja mort o apresonat, o l’haja fet fugir de tota la vostra senyoria.
Lo rey e tots los altres restaren molt contents.
Aprés que·l rey Escariano sabé la partida del rey de Tremicén, que axí cautelosament li era scapat, fon molt admirat com se era pogut fer, de què li’n restà molt gran ira e dolor. E puix véu que no podia haver a ell, posà en conquistar-li tot lo regne. E ab lo gran poder que tenia, no li stava res davant, que ciutats, viles e castells no u subjugàs tot a si. E com no·s volien dar, prenia’ls per força e tots los feÿa degollar, que no prenia negú a mercé. Feÿa la guerra molt cruel.
Sabent açò lo rey de Tremicén, tenia molt sovint sos consells per veure què farien. E enfortien cascun dia la ciutat, la qual ja de si era molt fort, e posaren-hi vitualles per a V anys. E tots staven quasi com a perduts, per ço com no tenien gent per a poder-lo resestir. E tenint hun dia consell, dix Tirant al rey:
–Senyor, feu-me una gràcia: dexau-me anar com embaxador vostre al rey Scariano, e veuré la sua gent com stan en punt e si·ls poríem esvayr en una manera o en altra.
Tots loaren lo seu consell, mas los més del consell tenien dubte no se’n passàs ab los enemichs, axí com feÿen molts d’altres, car a cascú plau lo vencedor.
Tirant se posà en orde, ab molta gent qui l’acompanyaren, e anà dretament lla hon era lo rey Scariano. E com li fon davant, ab sforçat ànimo esplicà-li la embaxada en stil de semblants paraules.