đŸ Archived View for espotiesfa.ddns.net âș tirant âș tirant297.gmi captured on 2024-08-25 at 00:38:55. Gemini links have been rewritten to link to archived content
âŹ ïž Previous capture (2021-11-30)
-=-=-=-=-=-=-
âLes paraules dissimulades que lo vostre ginyĂłs pensament ha manifestades, sĂłn a mi de gran admiraciĂł, que per vĂłs sia stat presumit que ab senyal de verdadera amistat, ab paraules injurioses procehint dâestrema malĂcia, volrĂeu portar a ma senyora a infĂ mia de perpetual desonestat. E no penseu que ab lo vostre mal saber me poguĂ©sseu induyr al que volrĂeu, que yo loĂ s les vostres reprovades paraules e mala intenciĂł, car tant vos aprofitaria com fer hun clot en lâarena e ab hun anap foradat buydar tota lâaygua de la mar. E vĂłs, qui us feu amar e desamar, deveu pendre açĂČ per somni. E tot lo que dit haveu Ă©s fora de la mia memĂČria. E si tal cars presumiu de ma senyora ni de mi, anau per a desconexent cavaller, que en tan gran perill hajau posada la vostra persona. E posat cars que u hajau vist, Ă©s stada cosa que sâĂ©s fet per joch e burles, per dar consolaciĂł e alegria a la senyora princessa. La Viuda Reposada haguĂ© dels entramesos de la festa de Corpus Crist e yo·m vestĂ en forma del nostre ortolĂ .
E recitĂ -li tot quant dessĂșs Ă©s stat dit.
Tirant fon molt admirat de tal rahĂł e dix que tal cosa no podia creure si donchs de sos ulls no veĂża lo contrari. La donzella, ab grans rialles, li dix:
âSenyor, yo dellibere de restar acĂ e vaja YpĂČlit a la mia cambra. E davall lo lit trobarĂ tots los vestiments del negre ortolĂ . E si no dich veritat, que de cap me lanseu en mar.
Tirant fon content e manĂ a YpĂČlit que prenguĂ©s les claus e prestament hi anĂ s. E per ço com feĂża gran maror, que tornĂ s prestament. E YpĂČlit fĂ©u lo manament de Tirant. Com fon tornat ab la roba del negre ortolĂ , la mar stava tan brava que jamĂ©s YpĂČlit no poguĂ© pujar en la galera ni Plaerdemavida poguĂ© exir en terra. De la galera lançaren una corda a la barca e ligaren-li la roba del negre ortolĂ en tal forma que la pujaren en la galera.
Com Tirant vĂ©u la cara e la roba, coneguĂ© la gran maldat de la Viuda Reposada e, en presĂšncia de tots, jurĂ allĂ que si en aquell cars poguĂ©s exir en terra, que en presĂšncia de lâemperador la faria cremar o ab les sues prĂČpies mans faria dâella lo que havia fet del negre. AprĂ©s Tirant pregĂ molt a Plaerdemavida que li volguĂ©s perdonar dels mals pensaments que havia tenguts de la princessa ni dâella e, com fos ab sa altesa, que li volguĂ©s recaptar perdĂł. E Plaerdemavida molt graciosament lo y atorgĂ e, axĂ, restaren los dos ab molt bona amor e voluntat.
A poch instant, la mar se enbravĂ tan fort que tots aquells qui veĂżen la barca hon YpĂČlit anava, tots reclamaven a DĂ©u, de bon cor, que no perissen en la cruel mar. E com DĂ©u volguĂ©, tornaren a terra tots banyats e la barca mija dâaygua. La pluja e lo vent era tan fort e la mar tan alta que les gĂșmenes de les galeres se romperen e per força hagueren de aquĂ de partir. Dues galeres donaren en aquella hora a travĂ©s: les persones se salvaren, mas les fustes se perderen. Les tres galeres com a forçats entraren dins la gran mar ab la major fortuna del mĂłn. Romperen los arbres e les veles e tot ne anĂ dins mar. La una galera trobĂ âs a sobrevent, e DĂ©u volguĂ© que pres en una illa petita e allĂ·s restaurĂ . La galera de Tirant e lâaltra eren a sotavent. No pogueren pendre en la illa, ans romperen los timons de caixa, e la galera de Tirant se descosĂ. E lâaltra galera qui prop li venia tota se obrĂ, e entrĂ -seân la gent y ella en lâaygua de dolor: tots se negaren, que negĂș scapar no poguĂ©.
La galera de Tirant féu la via de Barberia. E tots los mariners perderen lo tento del marinatge, que no sabien en quines mars eren, e tots ploraven e feÿen lo major dol del món. Agenollats cantaven la Salve regina. Aprés se confessaren los huns ab los altres e demanaren-se perdó.
Plaerdemavida stava gitada en hun lit, mĂ©s morta que viva, e Tirant, aconortant-la lo mils que podia. Com Tirant vĂ©u que lo joch sâestrenyia, dolent-se de sos mals, fĂ©u devotament principi a semblant lamentaciĂł.